La xiqueta del conte del llop

Publicat per el dia








Tot ho mirava. Tot ho tocava.
Corria, pujava, botava... era tan desinqueta!
Sa mare li deia “Si ve el llop vora's”.
Li ho deia a cada hora, a cada minut...
La xiqueta la mirava indiferent, escrutadora i seguia.
Un dia a poqueta nit la xiqueta se n'anà al bosc.


P.D. Estimada mami:
com el llop no ha vingut, he decidit anar a buscar-lo.
Besets.

I és que les xiquetes són impossibles!

Comentaris

fra miquel ha dit…
Aquesta xiqueta arribarà lluny
24 d’agost del 2009, a les 20:56
Anònim ha dit…
Qui en realitat em preocupa és el llop.
24 d’agost del 2009, a les 22:43
mjromero ha dit…
Si el lobo no viene... me voy a buscarlo,
cuánto ha cambiado el cuento, esta versión me gusta más.
25 d’agost del 2009, a les 2:38
Anònim ha dit…
És el que passa quan les xiquetes tenen criteri, i no creuen tot el que els diuen.
25 d’agost del 2009, a les 9:52
llambreig ha dit…
A mi qui em fa por és la mare. Eixes coses no s'han de dir a una filla. Però existeix justesa en el teu conte: ara serà la mare qui patirà por. En diuen karma, ai!
26 d’agost del 2009, a les 19:26
Anònim ha dit…
La por, ai! Eixe gran invent per limitar-nos.

jo li dic venjança, m'agrada més. I si tinc el dia inspirat, i creient, li dic justícia. Ja!
26 d’agost del 2009, a les 22:04

Publica un comentari a l'entrada