diumenge, 9 d’agost del 2009
L'home i les claus
Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
I així hem arribat al desori. Diumenge cotxes, i més cotxes. I ancianes i ancians, en camisa i banyador, pells seques i arrugades, impúdiques... i els gossos, i les famílies al complet congregades al voltant d'una nevera portàtil. I així ens sentim rics. I mentre ens passegem sorgeix el drama, menor, però drama. Veig l'home propietari del cotxe que s'endugué la grua, ja fa temps i que encara el busca, i veig com en deixar-lo sense cotxe l'han deixat, també, sense guia per als seus actes. Un home, de diumenge, desorientat i amb les claus a la mà.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
2 comentaris:
Observacions fidedignes dels moments que conformen un diumenge qualsevol d'estiu.
I podria ser encara molt pitjor!
Publica un comentari a l'entrada