Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
Un viatge amb autobús urbà em mostra la riquesa i la pobresa sense intermediaris, ni barreres. I veig dones de pes impossible i caminar espatarrat i escaldat a sobre d'uns topolinos de tacó de pasarel·la.
I veus com la calor, el pes del seu cos, grossíssim i menut, i la plataforma sobre la qual vol caminar, impedeixen que avance. I et preguntes, si tu ho veus, ella per què no? I t'espantes en pensar què veura ella, què veuran els que et miren que tu no veus. No et
Comentaris
La semana pasada hice un viaje en autobús, llevaba años sin subir a uno, ya no recordsba qué era..., me gustó.
Me gusta esta vida por vida.
I per cert, l'autobús és un dels millors i més complets espectacles de la ciutat.
Me gusta que te guste.
De vegades m'assec a un banc de la plaça de la Virreina a contemplar "l'espectacle" però no deu ser el mateix.
A mi també m'agrada vidapervida. Tot i que no comenti, no em perdo cap post.
B7s
A mi també m'agraden els bancs- els teus i els del carrer-, i els trens, i l'espectacle de la humanitat que es mou...
Publica un comentari a l'entrada