Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
Entre silencis i notícies hem tancat el temps de la calor. Hem estimat, i enyorarem el temps del no res. Hem ocupat espais comuns amb els gestos d'estiu, ara tornarem a la ciutat més velles, més seques. Hem callat, i tindrem el cor més carregat de fel. Totes, però, tornem preparades per a la rutina. Amb l'hivern ho taparem tot. Els colors de moda ens salvaran, de moment. L'estiu ja s'ha acabat.
5 comentaris:
No, no, no.... no hem callat. Hem escrit, això no és parlar? I no vui la fel acumulada al meu cos. Tens cap depuratiu? Escriu.
Un somriure per a tu,
Montse.
Quina bona troballa, aquest teu bloc :-) En aquests dies "d'acabament", com tu bé(llament) escrius, estic una mica desconnectada dels blocs, però hi aniré tornant!! Moltes gràcies per l'enllaç, que et retorno encantada!
Et seguiré :-)
A Montse
No, no hem callat, nosaltres no som dones apòcrifes. En tot cas són elles, les de la fel, les que callen...
A Virginia, benvinguda i bentrobada. Passa amb nosaltres la tardor!
Folís, Rosa, quin estil!!!, fins i tot per a acabar l'estiu. Moltíssimes gràcies pels escrits que ens has regalat, m'han fet l'estiu més...(jajajaja, no sé com es diu "llevadero")... I no deixes d'escriure al blog per la feina, perquè aquest és el que llegiré per plaer.
Besets i fins prompte.
Traduir és una mala tàctica. Quan vols no pots. Deixa la llengua fluir, per a tu "llevadero". Però realment vols dir "llevadero"???
Publica un comentari a l'entrada