dimecres, 12 d’agost del 2009
Una filla dòcil
Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
M'he retrobat amb una vella coneguda de l'escola de monges. En tornar a sentir la seua veu trencada pels silencis forçats i les paraules engolides, he recordat com em feia patir de menuda la seua veu. La vella coneguda és encara la filla aparentment dòcil, i privadament interessada, que li fa creure a sa mare que confia amb ella i obeeix. Mentre cada dia observa com sa mare avança cap a la mort i ella cap a l'herència. Cap a la llibertat.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada