Passa al contingut principal

Nota de l'autora:Mares i filles

“Tot el que fem és irreparable”.
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències

S'ha acabat la série de 13 poemes que he reunit sota l'advocació de les insolències de Fuster, i amb un títol descriptiu sobre el seu contingut. Revisant-la és una de la série més comentada, i us done les gràcies a les persones que heu animat el blog.

Contrariament al que passava amb les Biografies anònimes les Mares i filles, no amaguen cap altre secret que el de les identitats, el de les complicitats i els reconeiximents...La vida resulta tan irreparable com la mort, i les relacions entre mares i filles estan massa a prop d'ambdues, per això crec que resulten intenses en l'amor i en l'odi.
Agraisc a Manola Roig i a V. Kendall les seus imatges que han fet companyia als textos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f