dilluns, 12 d’octubre del 2009

Diari de nit d'una acròbata



Definicions
Estranya definició en la Enciclopèdia Catalana, "del fr. acrobate, i aquest, del gr. akróbatos 'que camina sobre la punta dels peus'", que contrasta amb la definició del terme en castellà:"Persona que, con riesgo y gran habilidad, salta, baila o hace cualquier otro ejercicio sobre el trapecio, la cuerda floja, etc., en los espectáculos públicos ".

M'agraden les dues i cap d'elles s'ajusta al que entenc per una dona acròbata, si bé totes dues s'aproximen. Camine sobre la punta dels peus, perquè em fa la sensació que així vaig més ràpida i lleugera. I tot i així arribe tard. Vistos de lluny els meus moviments s'ajusten al "salta, baila..sobre la cuerda floja", amb un fort risc i molta habilitat. El risc és sobretot per a mi, i l'habilitat, de vegades se'm queda en el llit, i no m'acompanya. Considere, la meua vida i els meus actes, part de l' espectacle públic, que compartisc amb la resta de la ciutat, cada dia.

Així és com, saltant sobre la punta dels dits, aconseguesc tornar a casa. I faig tard, com he fet tard en intentar començar el meu diari el primer dia de mes.

4 comentaris:

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

... ...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazon
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


TE SIGO TU BLOG




CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesia ...


AFECTUOSAMENTE
VIDAPERVIDA




jose
ramon...

mjromero ha dit...

Lo mejor de las palabras que consultamos en el diccionario es recogerlas y escribirlas dándoles la vida de nuestra mirada, siempre hay matices nuevos en los ojos que leen.
Sigo tu blog y me gusta, aunque no te deje comentarios.
Un abrazo.

rosa roig ha dit...

Querido Alfaro, yo también sigo el tuyo, que me gusta mucho. Fixa't que he afegit un adjectiu a l'intercanvi. M'agraden els adjectius, tot i que n'use pocs i quasi sempre els mateixos. I sobre els diccionaris, t'he de dir que són instruments bellíssims i estranyissims, que sempre usem poc. Alguns diccionaris, s'assemblen més a la literatura que a la ciència.

rosa roig ha dit...

Nunca me habian regalado un poema para mi blog. Emocionada i encoratjada.

Gracies Jose Ramon, per l'esforç de traspassar llengües.
Mirare els teus blogs.

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir