Passa al contingut principal

Estrenem un nou banner

M'agrada canviar de banner, i esta nit n'estrenem un que és especialment bonic. L'ha construït per a mi, Vicent Ferri, i així ho vull fer constar. El que es veu són totes les diferent formes que té el cirerer d'arboç. Des del tronc obert i desfullat de l'arbre, passant per la flor i el fruit en diversos moments de maduració. Totes les vides en un banner.

Qui tinga per costum passejar per les nostres aromàtiques muntanyes segur que s'ha trobat amb la fruita, menuda, rodona i d'un roig viu del cirerer d'arboç.

Gràcies Vicent!

Comentaris

Carminera ha dit…
Jo no coneixia aquest arbre, però es veu ben bonic, com bonica és la composició que t'han fet per al banner. Quina sort d'amistats en tens!!
;-)
MGJuárez ha dit…
Preciós, Rosa. És molt exòtic i a la vegada natural, àcid i si... si que m'arriva la seva oloreta!

Un estímul pels sentits, m'agrada força.
Felicitats a tots dos.
Montse.
novesflors ha dit…
Si el "banner" vol dir la imatge que encapçala el teu blog, és molt bonic; pel colorit, pel que representa, per l'evocació d'un espai nostrat i natural... m'agrada molt.
Anònim ha dit…
Moltes gràcies, a les tres! La primera vegada que vaig trobar el fruit madur i menut, enmig d'una muntaya olorosa i carregada de verd, vaig quedar enamorada d'aquella boleta, menuda, però visible.
Després m'encanta el nom. Ara ja només em falta provar-lo. Es pot menjar, però sembla que conté alcohol i "bufa".

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f