Vés al contingut principal

La cega de l'estació













No ens veiem --o coneixem-- sinó mirant-nos en altri.
Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències


Un greu accident de cotxe em va deixar cega. Temporalment vaig deixar de viure i d'entendre el món com sempre. Em vaig sentir tan greument mutilada que volia fugir. Volia morir. La malaltia m'havia arrancat el que tenia. Odiava no veure la meua mala cara de bon matí. Fins i tot, odiava no poder veure els pèls de les meues cames, per depilar. I la sang de les meues bragues, per la regla.
I l'odi s'ensenyorí dels meus sentiments i em portà el silenci. I d'una única desgràcia vaig conéixer dos càstigs, que s'alimentaven i només ells dos m'acompanyaven: el silenci i la foscor, i la foscor i el silenci. La resta de món, i d'éssers humans, van anar desapareixent, de mica en mica, cada crit, cada insult, cada menyspreu, se'ls emportava, ells cap a la llum jo cap al silenci. Merda, merda, merda!!! Ho feia amb ganes, els maltractava amb crueltat i així, en poc de temps, els qui m'havien estimat fugiren, desconcertats entre la llàstima i la pena.
Cega i abandonada, vaig decidir canviar de ciutat per deixar-me dur, per veure si, així, sense voler, com qui no sap què fa algun taxista amable em feia desaparéixer i acabava amb el meu sofriment, i la meua desgràcia.
Heu de saber que per alguna estranya raó, jo no suportava el contacte amb les mans. Era de naixement que tocar m'esmussava. Les mans, per tant, mai podrien guiar-me en un nou món, negre i buit. La desesperació va omplir la maleta i m'empenyé al tren. Vaig arribar a l'estació i, algú m'acompanyà i em deixà asseguda, esperant, oblidada. Arrossegava desesperació, ira, ràbia i una sensació d'irrealitat i d'injusticia. Allí, a l'estació de tren, i esperar i esperar l'hostessa que m'havia d'acompanyar tot canvià de sobte, novament.
Vaig començar a sentir el que deien al meu costat. Començava a estar avorridíssima! Curiosament, les persones que m'envoltaven, en comprovar que no m'hi veia, m'ignoraven tant que quasi em feren desaparéixer. Ves per on, jo no els importava gens ni mica!
De sobte, ho vaig entendre, allí asseguda, en silenci i carregada de ràbia, vaig comprendre que ja no era cega, sinó invisible. Com tanta gent en el món! I el meu silenci es va omplir amb les vides dels qui m'acompanyaven en aquella sòrdida i freda estació de tren, on he passat els millors anys de la meua vida escoltant les vides curtes i sincopades dels meus companys i companyes de seient. Només dues paraules, només el temps d'espera del meu tren, però era més que suficient per a mi.
A poc a poc, vaig aprendre a escoltar i, sobretot, a riure'm de la meua desgràcia que tant s'assemblava a la d'elles, a la d'ells.
No heu de creure, per això, que la ira m'abandona, no, mai! No obstant, comprovar que desgraciats i desgraciades podem ser tots els éssers humans m'ha ajudat a suportar millor la vida, poca, que em quedava.

Nota de la'autora:
La càlida i fantàstica imatge que acompanya el relat és de Manola Roig i té tots els drets reservats. Podeu veure les seus imatges en flick.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…