La dona d'aigua

Les meues dones

I començà a plorar.
Plorà per ella, per tota la pena que havia aguantat.
Plorà per ell, que mai no havia plorat, ni de menut.
Plorà per aquella que s'havia passat la infantesa plorant i pixant.
Plorà per aquell que mai plorà en públic el dolor de la seua mort,
que endevinava pròxima.
Plorà per qui no sabia plorar
i s'amagava per por de no fer-ho bé.
Plorà pel passat i pel futur.
Plorar era el seu destí.

Viure als ullals.
Deixar de sofrir.