Si tu dorms
jo et contaré les històries que només poden sentir els que no estan alerta.
Si em sents
un batec et farà saber que he arribat i sabràs que encara t'estimem.
Les nostres són històries d'amor
per a qui dorm amb la terra i amb l'aigua.
Entrada destacada
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
4 comentaris:
Un article pels que no podem dormir?
jeje
L'imperdible de ℓ'Àηimα
I què tal un poema per als qui tenim son? :)
Molt poètic i amorós. Per qui dorm amb la terra i amb l'aigua... Aquest son els que creixen, oi?
Petonets,
Montse.
Amigues i amic, m'heu impressionat i us faré una confidència. El que dorm, és inicialment un breu poema-pregària al meu germà mort. Jo el volia despertar amb les meues paraules i Manola volia que a través del laberint tornara a nosaltres. A través dels comentaris veig que li heu trobat noves interpretacions i l'amor que transcedix. Els textos només tenen vida quan li la donen els-les altres.
Publica un comentari a l'entrada