El que dorm














Si tu dorms
jo et contaré les històries que només poden sentir els que no estan alerta.

Si em sents
un batec et farà saber que he arribat i sabràs que encara t'estimem.

Les nostres són històries d'amor
per a qui dorm amb la terra i amb l'aigua.

Comentaris

Jordi Cirach ha dit…
Un article pels que no podem dormir?

jeje

L'imperdible de ℓ'Àηimα
novesflors ha dit…
I què tal un poema per als qui tenim son? :)
MGJuárez ha dit…
Molt poètic i amorós. Per qui dorm amb la terra i amb l'aigua... Aquest son els que creixen, oi?

Petonets,
Montse.
Anònim ha dit…
Amigues i amic, m'heu impressionat i us faré una confidència. El que dorm, és inicialment un breu poema-pregària al meu germà mort. Jo el volia despertar amb les meues paraules i Manola volia que a través del laberint tornara a nosaltres. A través dels comentaris veig que li heu trobat noves interpretacions i l'amor que transcedix. Els textos només tenen vida quan li la donen els-les altres.