dissabte, 19 de desembre del 2009

El xiquet capsa











Era fàcil de trobar.
No sempre.
No a totes hores.
De ben menut començà a guardar-ho tot en capses
 i a portar-les amb ell.
El seu sistema per guardar era complicat
i demanava atenció i constància.
Ell i les capses van anar creixent junts.

La gent s'hi acostuma.
El que perdien estava sempre a les capses del xiquet.
El xiquet es va fer major i un dia desaparegué.

La gent no va poder suportar la certesa de saber que
el que perdrien seria definitiu.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

tot no hi cap a les capses

Anònim ha dit...

Així ho va entendre el xiquet, i per això se n'anà.

manola ha dit...

Però quedaren les capses!

rosa roig ha dit...

I, sobretot, quedaren unes guardianes de capses!

A que sí?

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir