Era fàcil de trobar.
No sempre.
No a totes hores.
De ben menut començà a guardar-ho tot en capses
i a portar-les amb ell.
El seu sistema per guardar era complicat
i demanava atenció i constància.
Ell i les capses van anar creixent junts.
La gent s'hi acostuma.
El que perdien estava sempre a les capses del xiquet.
El xiquet es va fer major i un dia desaparegué.
La gent no va poder suportar la certesa de saber que
el que perdrien seria definitiu.
4 comentaris:
tot no hi cap a les capses
Així ho va entendre el xiquet, i per això se n'anà.
Però quedaren les capses!
I, sobretot, quedaren unes guardianes de capses!
A que sí?
Publica un comentari a l'entrada