Amb ell n'erem tres
i jugàvem la vida,
sense pressa, sense mesura
i els dies eren anys
i els anys ens pertanyien.
Sense ell només en som dues.
Ja no juguem.
La mort se'ns endugué el joc.
Només en som dues
i només ens queda la vida.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
2 comentaris:
I de vegades tanta vida fa tan de mal!
No desesperes i seguix dibuixant!
Publica un comentari a l'entrada