Passa al contingut principal

La dona de 40 anys

En sa casa, només les dones arriben a eixa edat.
No se sent especialment satisfeta, encara que tinga raons.
I arrugues.
Veu davant seu una joventut acabada
que a algunes les ha espentat cap al futur
i a d'altres les ha convertit en passat vell
i emmidonat.

Té 40 anys. Voldria no tindre'n més.

Comentaris

miquel calatayud ha dit…
Benvolguda amiga:

Quan vaig estar a Guatemala, a finals dels anys vuitanta, l'índex de suicidis de dones de divuit a vint anys, segons la URNG era molt alt, degut a la campanya d'esterilització que portava endavant el govern feixista de torn. La raó d'ésser d'aquestes dones hi era ser mares. Qué difícil era ser dona en aquells llocs del món i hui la cosa es sembla pareguda. Cos sense ànima ciutat sense gent.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f