Entrà per urgències.
Acabà per oblidar el seu dolor.
Mentre esperava, s'interessà pels altres.
Això la va curar.
S'hi quedà a viure.
Aconsellava els malalts.
Reconfortava els metges.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
2 comentaris:
Hi ha un cas real com aquest a urgències del Parc Taulí a Sabadell, una senyora jubilada que s'hi passa el dia xerrant amb els uns i els altres. A casa seva tenien una pastisseria de renom, però varen tencar i no té pas problemes económics. Però es passa el dia allí. Diuen (pot ser una llegendaq urbana) que els de l'ambulància la van a recollir i a tornar a casa seva.
La vida sempre és qui ens inspira. M'imagine que la dona de Sabadell ha aconseguit ser feliç.Agraisc la teua història. Si passes per sabadell, rega-la-li el poema de part nostra.
Publica un comentari a l'entrada