Hi ha un cas real com aquest a urgències del Parc Taulí a Sabadell, una senyora jubilada que s'hi passa el dia xerrant amb els uns i els altres. A casa seva tenien una pastisseria de renom, però varen tencar i no té pas problemes económics. Però es passa el dia allí. Diuen (pot ser una llegendaq urbana) que els de l'ambulància la van a recollir i a tornar a casa seva.
La vida sempre és qui ens inspira. M'imagine que la dona de Sabadell ha aconseguit ser feliç.Agraisc la teua història. Si passes per sabadell, rega-la-li el poema de part nostra.
2 comentaris:
Hi ha un cas real com aquest a urgències del Parc Taulí a Sabadell, una senyora jubilada que s'hi passa el dia xerrant amb els uns i els altres. A casa seva tenien una pastisseria de renom, però varen tencar i no té pas problemes económics. Però es passa el dia allí. Diuen (pot ser una llegendaq urbana) que els de l'ambulància la van a recollir i a tornar a casa seva.
La vida sempre és qui ens inspira. M'imagine que la dona de Sabadell ha aconseguit ser feliç.Agraisc la teua història. Si passes per sabadell, rega-la-li el poema de part nostra.
Publica un comentari a l'entrada