Hi ha un cas real com aquest a urgències del Parc Taulí a Sabadell, una senyora jubilada que s'hi passa el dia xerrant amb els uns i els altres. A casa seva tenien una pastisseria de renom, però varen tencar i no té pas problemes económics. Però es passa el dia allí. Diuen (pot ser una llegendaq urbana) que els de l'ambulància la van a recollir i a tornar a casa seva.
rosa roig ha dit…
La vida sempre és qui ens inspira. M'imagine que la dona de Sabadell ha aconseguit ser feliç.Agraisc la teua història. Si passes per sabadell, rega-la-li el poema de part nostra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada