vidapervida

Cercar en aquest blog

La mare de la seua germana

Publicat per rosa roig el dia de desembre 07, 2009

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Vidapervida: trilogia de la mort

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el món, no sempre afinen en el que volem explicar. En el que ens passa i volem compartir. Perquè d’això es tracta, de compartir. Complisc seixanta-dos anys, he envellit, però també m’han embellit. Els records, les circumstàncies, el que he viscut, l’impacte de qui m’ha acompanyat. Vaig nàixer un 11 de juliol tan calorós com el que ens espera hui. Ma mare, mai he entés per què, només recordava l’irrespirable ponent que acompanyava l’espera. Jo era el seu primer part. Vaig nàixer en casa, entre les mans amigues de les iaies. Coneixent-les, una de segur que ajudava físicament, amb les mans i el treball. L’altra acompanyava, i poca cosa més. Ma mare no era una cria, però era el seu primer part. Quan m’ho contava, com conten les dones els naixements, emfatitzava com suava el metge que l’atenia. La calor que patia ell és el record que tinc d’aquell dia. ...

Les nostres escriptores. Manola Roig i Rosa Roig

«És vostre cor, qui amb força i amb coratge allò que és llei no es deixa arrabassar...». Anna Rebeca Mezquita Força i coratge, lluita pel que és llei, versos que amaguen una història d’èxit i de discriminació. Versos que concentren la força de les escriptores valencianes. Anna Rebeca Mezquita, autodidacta –com tantes altres– quan descobreix la seua vocació no permet que res la detinga i tria escriure en valencià durant el franquisme. Es converteix l’any 1953 en la primera poeta que guanya la Flor Natural en uns Jocs Florals, a Nules. Abans, però, l’any 1952, als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València el jurat en obrir la plica i constatar que ha premiat un poema d’amor escrit per una dona li retira el premi. L’escriptora deixa per escrit la ferida infringida a la seua condició de dona. El que és de llei no es deixa arrabassar i així l’abadessa Aldonça de Montsoriu escriu en l’inici del Vita Christi amb força i amb coratge que «sor Isabel de Villena lo ha fet; l’ha compost; ab ...

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables....

Amb la tecnologia de Blogger