El meu xiquet

Vaig aguantar lúcida i serena fins que el seu cos menut reposà en el llit de pedra que elles li havien preparat. El taüt groc i silent. El meu crit amagat. Un silenci reconfortant acompanyavà el meu passeig cap al jardí, on vaig seure per mirar com queia el dia. I allí em van deixar viure, arraulida al xiprer que li fa ombra.

Entrades populars