El xiquet de paper

Sa mare li va dir que no se n'anara a soles.
Ell, com sempre estava distret.
Definitivament distret.
I caigué.
Tot es va fer fosc, negre
com la sutja i el cor d'algunes mares.
 Tenia por, molta por.
Se sentí humit, s'acabà la caiguda, sentí la remor de l'aigua.
Es torbà en començar a sentir com es desfeia.
Una sensació joiosa i tan tan perillosa!
 Li agradava, i no es va resistir més.

Sa mare li va dir que no se n'anara a soles
i ell se n'anà.
Li digué que s'esperarà
i no s'esperà.

Sempre que passa davant del forat mira
per si torna el seu fill.

Entrades populars