Passa al contingut principal

El xiquet de paper

Sa mare li va dir que no se n'anara a soles.
Ell, com sempre estava distret.
Definitivament distret.
I caigué.
Tot es va fer fosc, negre
com la sutja i el cor d'algunes mares.
 Tenia por, molta por.
Se sentí humit, s'acabà la caiguda, sentí la remor de l'aigua.
Es torbà en començar a sentir com es desfeia.
Una sensació joiosa i tan tan perillosa!
 Li agradava, i no es va resistir més.

Sa mare li va dir que no se n'anara a soles
i ell se n'anà.
Li digué que s'esperarà
i no s'esperà.

Sempre que passa davant del forat mira
per si torna el seu fill.

Comentaris

Anònim ha dit…
Però el xiquet trobà el plaer del perill.
arsvirtualis ha dit…
Cert, però personalment sóc molt dolenta encara amb això dels comiats. :)

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f