Pel facebook me n'assabente de coses que no sé i m'agraden, com la poesia de
Montse Assens, i el seu blog: brisalls de mar. I és gràcies a la iniciativa de Biel Barnils, del blog
tinta xinesa.
|
|
|
| Si pogués et daria
Si pogués et daria,
un cant de sirena amb gust de maduixa,
el color blau del mar i l’olor del gessamí;
la claror de lluna plena i un somriure de bruixa,
el vol de l’ocell que t’empeny cap a mi;
la fada del bosc, la frescor de la neu,
la platja encantada somiada amb delit;
el plaer del meu cos i el desig del teu,
la son escapçada amb tu cada nit.
I jo em quedaria,
amb l’instant del temps
i les carícies del teu cos nu;
i amb el teu bes,
perquè res no tinc quan em faltes tu.
Del llibre "Primer llibre de poemes 2006
Poema publicat per primer cop a relatsencatala.cat , juliol de 2004 |
|
Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 2...
5 comentaris:
Per què dius que no saps si t'agraden? Si l'has publicat en el teu blog deu ser que t'atrau prou. Bé a mi, m'ha agradat (malgrat el darrer vers)
Moltes gràcies per aquesta ressenya!
un somriure i mil si cal
Coses2, em mareges! Jo no dic que no m'agraden, sinó que no les sé! Ai, ai, ai, les paraules i els malsentesos. I d'altra banda, què seria de nosaltres sense els malsentesos!
I Mar, de res! un plaer, enmig de tanta bestiesa.
Felicitat i vida plena!
Ep, tot just ara he llegit la teva entrada. No dono a l'abast, tants llibres i blogs interessants per llegir i només vivim una sola vida. Proposo viure una vida intensament i viure'n una altre només per llegir tancats a casa -o davant la pantalla de l'ordinador-.
Ens llegim!
Nomes si és possible viure-les alhora, o és a l'hora? Si m'he d'esperar i recordar, passe!
Ens llegim!
Publica un comentari a l'entrada