Passa al contingut principal

Fragments de poesia: Montse Assens i Biel Barnils

Pel facebook me n'assabente de coses que no sé i m'agraden, com la poesia de Montse Assens, i el seu blog: brisalls de mar.  I és gràcies a la iniciativa de Biel Barnils, del blog tinta xinesa.



Si pogués et daria

Si pogués et daria,
            un cant de sirena amb gust de maduixa,
            el color blau del mar i l’olor del gessamí;
            la claror de lluna plena i un somriure de bruixa,
            el vol de l’ocell que t’empeny cap a mi;
            la fada del bosc, la frescor de la neu,
            la platja encantada somiada amb delit;
            el plaer del meu cos i el desig del teu,
            la son escapçada amb tu cada nit.
I jo em quedaria,
            amb l’instant del temps
            i les carícies del teu cos nu;
            i amb el teu bes,
            perquè res no tinc quan em faltes tu.
Del llibre "Primer llibre de poemes 2006
Poema publicat per primer cop a relatsencatala.cat ,  juliol de 2004

Comentaris

coses2 ha dit…
Per què dius que no saps si t'agraden? Si l'has publicat en el teu blog deu ser que t'atrau prou. Bé a mi, m'ha agradat (malgrat el darrer vers)
mar ha dit…
Moltes gràcies per aquesta ressenya!
un somriure i mil si cal
Anònim ha dit…
Coses2, em mareges! Jo no dic que no m'agraden, sinó que no les sé! Ai, ai, ai, les paraules i els malsentesos. I d'altra banda, què seria de nosaltres sense els malsentesos!

I Mar, de res! un plaer, enmig de tanta bestiesa.

Felicitat i vida plena!
Ep, tot just ara he llegit la teva entrada. No dono a l'abast, tants llibres i blogs interessants per llegir i només vivim una sola vida. Proposo viure una vida intensament i viure'n una altre només per llegir tancats a casa -o davant la pantalla de l'ordinador-.
Ens llegim!
rosa roig ha dit…
Nomes si és possible viure-les alhora, o és a l'hora? Si m'he d'esperar i recordar, passe!

Ens llegim!

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f