Passa al contingut principal

La dona de la resposta

















A punt per desaparéixer. 
Es va parar a pensar: 
què he fet amb la meua vida? 
En l'últim moment ho va veure clar. 
“Què has fet amb la teua vida?” 
Cap resposta la va fer feliç.

Comentaris

Eduard ha dit…
M'ho has recordat i tens raó... També puc visitar-te ací i aprofite per a tastar la frescor del teu blog, l'evocació plàstica i literària...

Ah, i si divendres 30 de vesprada passes per la Fira del Llibre, ens podríem veure també :
http://www.firallibre.com/index.php/es/programa/details/408-fiesta-celebracion-50-numeros-de-la-revista-caracters

Abraçades
Anònim ha dit…
Gràcies per la visita, la casa meua és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.
Benvigudes, benvinguts! Passeu, passeu!
coses2 ha dit…
Pot canviar la pregunta per "I que en faré de la meva mida?" Potser les respostes la fan més feliç.
coses2 ha dit…
Perdó, volia dir vida, no mida.
Anònim ha dit…
El problema són els possessius!
zel ha dit…
Fa reflexionar, molt, fa pensar!!!!
rosa roig ha dit…
Alerta, però, que és un joc.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f