Passa al contingut principal

Miquel de Palol, El Jardí dels set crepuscles: dos fragments, un homenatge

Acaben d'atorgar-li el Premi Nacional de Cultura, a Miquel de Palol . La seua novel·la El Jardí dels set crepuscles va ser una experiència intensa i colpidora per a una jove fa vint anys. Us deixe dos fragments d'aquella novel·la com a Homentage a l'escriptor i a la bona literatura.

"Història de la Lluïsa Cros

Al seu retorn, Alexis Cros va trobar un país totalment venut. El turisme, en d’altres époques una de les fonts principals de divises, pràcticament havia desaparegut després de la paulatina degradació producte d’un insensat i caòtic procés de negoci fàcil, i consegüent malvendaa de l’ànima col·lectiva, que havia convertit els paratges més atractius en suburbis abominables…."


"Quinta jornada

Què es perd quan es perd la joventut? Tot allò que et desborda per inabastable, per difícil d’entendre, per desconegut; o potser l’excitació que impulsa a posseir-ho. Eren manifestacions d’impotència? M’agrada més considerar-ho manifestacions d’amor; perquè quin sentit té ajornar la mort, quan t’has diagnosticat que et dominen les seues conseqüèncis inicials, la falta d’impulsos i l’obligada resignació dels costums principals? Diuen que la maduresa no aporta la virtut de la paciència, sinó que, per deídia, per renúncia i per disminució de la vitalitat, esmorteeix la impaciència…"

Miquel de Palol
1898, El Jardí del set crepuscles, Premis Creixells 1989, Crítica Serra d’Or 1990, Nacional de la Crítica 1990 i Nacionals de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990. 

Comentaris

Amadeu Sanz ha dit…
La millor novel·la en català del segle vint, al meu humil parèixer.
Anònim ha dit…
Estic d'acord! La meua està desmuntada, les pàgines soltes, però me la mire com un objecte únic.
I puc afegir que em permet seguir les "indicacions" de Fuster: "Llegir és rellegir".
Anònim ha dit…
Grandiosa novel·la. A mi aquesta lectura també em va suposar un abans i un després a la meva vida.

Kamefes
rosa roig ha dit…
Interessant l'efecte del Jardí. torna a visitar-nos.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f