"Història de la Lluïsa Cros
Al seu retorn, Alexis Cros va trobar un país totalment venut. El turisme, en d’altres époques una de les fonts principals de divises, pràcticament havia desaparegut després de la paulatina degradació producte d’un insensat i caòtic procés de negoci fàcil, i consegüent malvendaa de l’ànima col·lectiva, que havia convertit els paratges més atractius en suburbis abominables…."
"Quinta jornada
Què es perd quan es perd la joventut? Tot allò que et desborda per inabastable, per difícil d’entendre, per desconegut; o potser l’excitació que impulsa a posseir-ho. Eren manifestacions d’impotència? M’agrada més considerar-ho manifestacions d’amor; perquè quin sentit té ajornar la mort, quan t’has diagnosticat que et dominen les seues conseqüèncis inicials, la falta d’impulsos i l’obligada resignació dels costums principals? Diuen que la maduresa no aporta la virtut de la paciència, sinó que, per deídia, per renúncia i per disminució de la vitalitat, esmorteeix la impaciència…"
Miquel de Palol
1898, El Jardí del set crepuscles, Premis Creixells 1989, Crítica Serra d’Or 1990, Nacional de la Crítica 1990 i Nacionals de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990.
4 comentaris:
La millor novel·la en català del segle vint, al meu humil parèixer.
Estic d'acord! La meua està desmuntada, les pàgines soltes, però me la mire com un objecte únic.
I puc afegir que em permet seguir les "indicacions" de Fuster: "Llegir és rellegir".
Grandiosa novel·la. A mi aquesta lectura també em va suposar un abans i un després a la meva vida.
Kamefes
Interessant l'efecte del Jardí. torna a visitar-nos.
Publica un comentari a l'entrada