Ni els amics,
ni sa mare,
ni les taules,
ni els llibres
...
Només veia aquell fil que queia del sostre.
Fort.
Subtil
...
A poc a poc anà apropant-se.
S'enfilà
i pujà.
Feliç
i enfilat.
L'aranya busca el seu fil,
i no el troba.
Sa mare busca el fill,
i no el troba.
Fill i fil.
2 comentaris:
Fil i fill... quin joc de paraules més bonic!
Un poema una mica massa trist, però m'agrada.
Carme, el fill era feliç i enfilat. Mira-ho aixi.
Publica un comentari a l'entrada