"Estimats poetes, el món de la poesia sempre m’ha fascinat i m’ha imposat. La força de la paraula poètica, de la paraula viva que deia Maragall, és font de vida per l’esperit. Però vosaltres heu obert nous camins en aquesta aigua de vida que és la poesia estimats blocaires....Estimats poetes, tots vosaltres us mereixeu més de quatre ratlles d’impressions. Penso que el recull té la força de 33 veus, que clamen amb fúria en el panorama emergent de la nostra literatura. A vosaltres poetes i poetesses, els lectors us preguem que no deixeu mai de crear..."
De les meues poesies diu Anna que "La Rosa Roig, de València, amb un cognom tant literari, el mateix que el de l’autor de L’Espill, Jaume Roig, aquest llibre, del segle XV, tan divertit, malgrat que massa misogin. No sé si és pel cognom però la mostra de poemes que ens ha ofert, parlen de dones , parlen de la infantesa de les dones, de la força de la mare en l’educació de la filla, d’aquest diàleg etern entre dones, lluny de la misogínia del seus avantpassats: ”...els volants de la innocència s’han perdut en tancar la porta”,/ Poc abans d’afrontar el món la filla li pregunta a la mare en què creus?... Crec en la rotunda soledat dels humans...Crec en la generositat infinita de qui no té por...Crec en el poder de les paraules./”
Des de l'enllaç de la Montse es pot anar a jugar amb totes i tots.
2 comentaris:
Qui no creu en el poder tan estimable de les paraules?
Salutacions des de L'imperdible de ℓ'Àηimα
Supose que qui gasta en armes més que en paraules, o no?
Publica un comentari a l'entrada