Dia 14: Si te pica… rascate

Al sol del migdia
Donueta al sol del migdia



Doce veces he votado
con esperanza y no corta,
y al sumar lo que me importa,
en limpio siempre he sacado
un cero como una torta.

Si te pica… rascate, Bernat i Baldoví


En el meu poble tenim fama de ser molt mal parlats i un poc males bèsties. És un poble de dites i malsnoms, com en tants d’altres de regust agrari. És el poble de Bernat i Baldovíque ben casat i sense haver de treballar es dedicava a burlar-se de tot i de tots i totes. I també és el poble de Fusterque treballant cada dia també es dedicava a burlar-se d’ell mateix i de la seua condició humana. Bròfec, el primer i impertinent, el segon.

 En masculí, perquè com deia algú, el meu és un poble d’hòmens. Estranya conclusió que es manté viva al costat d’una altra que explica que el veïnat suecà sempre ha sigut molt permisiu amb la homosexualitat. Però ha sigut comprensiu amb la homosexualitat masculina, de l’únic que se’n parla obertament. En els casinos i entre mascles d’edat.

Encara que he conegut des de ben menuda una parella d’amigues beates i de dretes que sempre han viscut juntes, com un matrimoni, fins que Déu, o el dimoni, les ha separades. No sé si la peripècia haguera estat possible en algun altre lloc. O sí, perquè també en qüestió de manies i preferències sexuals “qui té diners a Roma va”.

En tot cas, Sueca és un poble de contrastos, que ens ha permés viure entre la caverna i el cable digital. Hui l’he enyorat, com he trobat a faltar l’olor humit de l’arròs en agost.

Entrades populars