Vés al contingut principal

Dia 8: el millor amic de l’home i de la dona?

Al sol del migdia



He de confessar que per a mi el paradís està en Iran. He arribat a la conclusió després de llegir el que explicava Monzó  en la columna "Seré Breve" del Magazine de diumenge 8 d'agost-- per cert una columna impossible d'enllaçar--.  Ni jo m’ho podia creure. Quim Monzó explicavaque allí multen a qui trau a passejar gossos. Ho trobe fantàstic! Ja sé que em direu que en el meu paradís persegueixen les dones, i també les multen per no portar vel. El paradís no és perfecte, només heu de recordar el que passà amb Eva i com sempre l’han feta responsable de tot. A qui se li ocorre fer un paradís on no es pot menjar pomes?
D’altra banda la por no em deixa ser objectiva. En Iran multen i persegueixen les dones si es lleven el mocador, però en Europa també intenten multar i perseguir les dones que porten vel. Mal si en dus, pitjor si no en dus. Les dones sempre perdem. 
Tinc por als gossos, i què? Els amos, si manifeste el meu disgust perquè els seus animals se m’acosten, solen dir-me: però si no fa res? Pobre, encara l’espantes més tu. I m’indigne, i m’indigna. Per què m’ha d’agradar el tacte aspre i humit d’un musell o d’una llengua d’animal? Per què he de consentir que se m’acoste i m’ole? No puc entendre que la vida d’un animal siga més valuosa que la d’una persona. Sota cap concepte ni per cap raó. Ni entenc el menyspreu que solen mostrar els amos de gossos a la gent, que com jo no passegem les nostres mànies pel carrer.
Trobe exagerada la veneració cap als animals, com trobe, denunciable la seua manipulació. No és crueldat projectar en els animals les nostres frustracions i les nostres manies? Passejar un gos gran i pelut per vora mar, al sol del migdia, és tan cruel com l’estoc que li claven al bou a la plaça. Però, ai, las! ens agraden els gossos i els seus pels, i les seues puces. I sobretot ens agrada que ens miren quan representem l’espectacle de deixar-los en llibertat a vora mar o en una gasolinera, si ens n’hem cansat. Tal com jo ho veig, tan ridicul és passejar un gos com passejar una gallina. Tots dos són animals domèstics que serveixen l’amo. I l'ama.
Si vols besar un home que no és el teu, fes-ho! Si els teus fills i filles no t’agraden, dis-los-ho! Si vols insultar la veïna que et critica la paella, fes-ho també! Viu, i deixa els gossos en pau i en casa.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…