Passa al contingut principal

30 dones. 2 indecisa

Dones línia de Manola Roig



Una mare és una pena, i la seua especialment, és que no parava, que t'has de decidir xiqueta!. Ella només volia fugir de compromisos i decisions “vitals”, això segons sa mare. Xiqueta què? cínica o amable, hàbilment despietada o adequadament educada. Primer es trobava massa jove per res, després massa vella per canviar. I sa mare insistent i insistint: tria. Tria. Tria. I trià, en la intimitat seria cínica i cruel. Públicament amable i educada.Trià. Innocent. Al ramat, la seua decisió era la pràctica de tot el veïnat... comprengué tot el temps que havia perdut i se'n recordà de la mare que l'havia parida. 

Comentaris

rosana ha dit…
Una tria que fa molta gent ens presenta una cara amable quan en la intimitat és tot el contrari. M'agrada la teua reflexió
zel ha dit…
Un text genial, genial!
rosa roig ha dit…
Gràcies zel. I més que una reflexió és una constatació narrada. Exagere?

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f