El sexe de reis i reines


Dones, l’hivern ja s’acosta
Donueta blava. Manola Roig


No.l prenatz lo fals marit, Jana delgada! 
No.l prenatz lo fals jurat,
que pec és, mal ensenyat
Jana delgada!
Cerverí de Girona


Un suggeriment d’un amic sobre el que deia la Cançó de les dones com a contrapunt sobre el “marit” i la bondat, o no, de proveir-se’n, m’ha fet vindre al cap Jaume I. La famosa viadeira de Cerverí de Girona, qüestiona la figura del marit “pec” –fava— i “mal ensenyat” que no ha d’estar al llit de l’esposa, perquè és l’amant el que farà el fet.  I açò què té a veure amb els reis?
El fals marit m’ha recordat el que la Crònica de Ramon Muntaner explica – capítol III a VI- sobre el matrimoni de Pere, el gran i Maria de Montpeller, els “suposats” pares de Jaume I. El text en qüestió i que heu de llegir amb deteniment, intenta justificar la filiació familiar de l’hereu de la corona catalano-aragonesa i mostrar, és la bogeria de Muntaner, que la figura del rei és èpica fins i tot en la seua concepció: una sola vegada van jaure junts home i dona i amb una única còpula –perdoneu la parauleta- s’engendra el rei. Lloat sia déu!
Lloat sia Muntaner! dic jo. Gràcies a la seua desmesura comptem amb unes pàgines irrepetibles i que ens donen informació de les pràctiques sexuals dels nostres reis i reines. I el que la Crònica no explica ens ho podem imaginar. O és que penseu creure en el miracle de Jaume I? La cuna de l’amor cortés es Occitània, just la terra de la mare del nostre rei. I allí “marit” i “amant” no són el mateix.
Si Pere voltava pel món "como la falsa monea", de matalàs a matalàs, i no li importava qui, ni com, ni per què…i a la única que no volia veure ni tocar era a l'esposa; ves a saber què feia Maria, que era reina i jove, i pel que expliquen de la bellesa del fill, també,  seria ben plantada. Això sí havia de guardar les aparences, perquè ella, dona i reina, és la que es quedava prenyada. Així que ves a saber qui tenia una urgència “sexual” - derivada de la pràctica-i per quina raó.

Els prohoms que preparen l’engany asseguren que la reina és honesta, i espera el rei. I segons Muntaner Maria de Montpeller accepta, com si es tractara de la voluntat de Déu: E la dita madona dona Maria dix los, que ells eren sos naturals, e que era cert que per tot lo mon se deya, quel pus saui consell del mon era aquell de Muntpesller: e puix axi se testimoniejaua per tot lo mon, que ellas deuia tenir per pagada de lur consell, e que prenia la lur venguda en lloch de la salutacio quel angel Gabriel feu a madona sancta Maria; e que axi com per aquella salutatio se compli saluacio del humanal llinatje, que axi lo lur tractament e acord vengues a compliment a plaer de Deus e de madona sancta Maria e de tota la cort celestial, e a honor e profit de les animes e dels cors del senyor rey e della e de tots los lurs sotsmesos. E que complis. Amen.

La inocència del fet, o la’audàcia de l’engany, contrasta amb la “publicitat” i la necessitat de donar fe que el rei i la reina han passat junts la nit, i això ho han de fer tots i totes les que es queden a la porta: els prohoms, les donzelles, els notaris i el sumsum corda…mentre el poble dejuna i resa.  Era una multitud la que ho sabia: E encara ordenaren, que lo dit diumenge que aços faria, que totes les gents de Muntpesller sen anassen per les sgleyses, e que hi vetlassen tuyt dient oracions, mentre la regina seria ab lo senyor rey; e que tuyt haguessen lo dissapte dejunat en pa e en aygua. E axi fo ordonat e endreçat.

I en arribar diumenge l’engany s’esdevingué:
Axi que lo diumenge a nuyt, com tot hom fo gitat al palau, los dits vint y quatre prohomens e abats e priors e lofficial del bisbe e homens de religio e les XII dones e les XII donzeles ab los ciris en la ma entraren en lo palau, e los dos notaris axi mateix; e tuyt ensemps vengueren entro a la porta de la cambra del senyor rey, e aqui entra madona la regina, e ells estegueren defora ajonollats en oracio tuyt ensemps. E el rey e la regina foren en lur deport; quel senyor rey cuydaua tenir de prop la dona de qui era enamorat. E axi estegueren aquella nuyt mateix totes les sgleyes de Muntpesller obertes, e tots los pobles qui hi estauen pregant Deus, axi com damunt es dit que era ordonat. E com fo alba, los prohomens tots e prelats e homens [11]de religio e dones cascu ab son ciri ences en la ma entraren en la cambra; e lo senyor rey era en son llit ab la regina, e marauelles e salta tantost sobre lo llit, e pres lespasa enla ma; e tuyt ajonollarense e digueren en plorant: senyor, merce sia de gracia e de merce vostra, que bejats quius jau de prop. E la regina dreças, e lo senyor rey conech la, e comptaren li tot ço que hauien tractat. E lo senyor rey dix, que puix que axi era, que plagues a Deus fos complit lur enteniment.

I sembla que el rei fugí, Maria parí al cap de 9 mesos i mai més es tornaren a veure.La criatura que nasqué consolidà definitivament l'expansió mediterrània de la corona catalano-aragonesa, i conquistà València i les Illes, i deixà als àrabs valencians i mallorquins sense les seues terres. La nit de “deport” dels monarques, va ser vista i seguida per una multitud que en donà fe dels seus actes i de la legitimitat de Jaume I. Davant aquesta història sempre tinc doues preguntes que em ronden: quin va ser exactament l'engany que li prepararen al rei Pere? i seguixen tenint tans "observadors" el rei i la reina, en el llit de matrimoni? 






Entrades populars