Dones, l’hivern ja s’acosta
 |
| Donueta blava. Manola Roig |
No.l prenatz lo fals jurat,
que pec és, mal ensenyat
Jana delgada!
Cerverí de Girona
Un suggeriment d’un amic sobre el que deia la Cançó de les dones com a contrapunt sobre el “marit” i la bondat, o no, de proveir-se’n, m’ha fet vindre al cap Jaume I. La famosa viadeira de Cerverí de Girona, qüestiona la figura del marit “pec” –fava— i “mal ensenyat” que no ha d’estar al llit de l’esposa, perquè és l’amant el que farà el fet. I açò què té a veure amb els reis?
El fals marit m’ha recordat el que la Crònica de Ramon Muntaner explica – capítol III a VI- sobre el matrimoni de Pere, el gran i Maria de Montpeller, els “suposats” pares de Jaume I. El text en qüestió i que heu de llegir amb deteniment, intenta justificar la filiació familiar de l’hereu de la corona catalano-aragonesa i mostrar, és la bogeria de Muntaner, que la figura del rei és èpica fins i tot en la seua concepció: una sola vegada van jaure junts home i dona i amb una única còpula –perdoneu la parauleta- s’engendra el rei. Lloat sia déu!
Lloat sia Muntaner! dic jo. Gràcies a la seua desmesura comptem amb unes pàgines irrepetibles i que ens donen informació de les pràctiques sexuals dels nostres reis i reines. I el que la Crònica no explica ens ho podem imaginar. O és que penseu creure en el miracle de Jaume I? La cuna de l’amor cortés es Occitània, just la terra de la mare del nostre rei. I allí “marit” i “amant” no són el mateix.
Si Pere voltava pel món "como la falsa monea", de matalàs a matalàs, i no li importava qui, ni com, ni per què…i a la única que no volia veure ni tocar era a l'esposa; ves a saber què feia Maria, que era reina i jove, i pel que expliquen de la bellesa del fill, també, seria ben plantada. Això sí havia de guardar les aparences, perquè ella, dona i reina, és la que es quedava prenyada. Així que ves a saber qui tenia una urgència “sexual” - derivada de la pràctica-i per quina raó.
Els prohoms que preparen l’engany asseguren que la reina és honesta, i espera el rei. I segons Muntaner Maria de Montpeller accepta, com si es tractara de la voluntat de Déu: E la dita madona dona Maria dix los, que ells eren sos naturals, e que era cert que per tot lo mon se deya, quel pus saui consell del mon era aquell de Muntpesller: e puix axi se testimoniejaua per tot lo mon, que ellas deuia tenir per pagada de lur consell, e que prenia la lur venguda en lloch de la salutacio quel angel Gabriel feu a madona sancta Maria; e que axi com per aquella salutatio se compli saluacio del humanal llinatje, que axi lo lur tractament e acord vengues a compliment a plaer de Deus e de madona sancta Maria e de tota la cort celestial, e a honor e profit de les animes e dels cors del senyor rey e della e de tots los lurs sotsmesos. E que complis. Amen.
La inocència del fet, o la’audàcia de l’engany, contrasta amb la “publicitat” i la necessitat de donar fe que el rei i la reina han passat junts la nit, i això ho han de fer tots i totes les que es queden a la porta: els prohoms, les donzelles, els notaris i el sumsum corda…mentre el poble dejuna i resa. Era una multitud la que ho sabia: E encara ordenaren, que lo dit diumenge que aços faria, que totes les gents de Muntpesller sen anassen per les sgleyses, e que hi vetlassen tuyt dient oracions, mentre la regina seria ab lo senyor rey; e que tuyt haguessen lo dissapte dejunat en pa e en aygua. E axi fo ordonat e endreçat.
I en arribar diumenge l’engany s’esdevingué:
Axi que lo diumenge a nuyt, com tot hom fo gitat al palau, los dits vint y quatre prohomens e abats e priors e lofficial del bisbe e homens de religio e les XII dones e les XII donzeles ab los ciris en la ma entraren en lo palau, e los dos notaris axi mateix; e tuyt ensemps vengueren entro a la porta de la cambra del senyor rey, e aqui entra madona la regina, e ells estegueren defora ajonollats en oracio tuyt ensemps. E el rey e la regina foren en lur deport; quel senyor rey cuydaua tenir de prop la dona de qui era enamorat. E axi estegueren aquella nuyt mateix totes les sgleyes de Muntpesller obertes, e tots los pobles qui hi estauen pregant Deus, axi com damunt es dit que era ordonat. E com fo alba, los prohomens tots e prelats e homens [ 11 ]de religio e dones cascu ab son ciri ences en la ma entraren en la cambra; e lo senyor rey era en son llit ab la regina, e marauelles e salta tantost sobre lo llit, e pres lespasa enla ma; e tuyt ajonollarense e digueren en plorant: senyor, merce sia de gracia e de merce vostra, que bejats quius jau de prop. E la regina dreças, e lo senyor rey conech la, e comptaren li tot ço que hauien tractat. E lo senyor rey dix, que puix que axi era, que plagues a Deus fos complit lur enteniment.
I sembla que el rei fugí, Maria parí al cap de 9 mesos i mai més es tornaren a veure.La criatura que nasqué consolidà definitivament l'expansió mediterrània de la corona catalano-aragonesa, i conquistà València i les Illes, i deixà als àrabs valencians i mallorquins sense les seues terres. La nit de “deport” dels monarques, va ser vista i seguida per una multitud que en donà fe dels seus actes i de la legitimitat de Jaume I. Davant aquesta història sempre tinc doues preguntes que em ronden: quin va ser exactament l'engany que li prepararen al rei Pere? i seguixen tenint tans "observadors" el rei i la reina, en el llit de matrimoni?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada