Vés al contingut principal

Contra tots sants, flors per a Hipàtia


Donueta, flors per a Hipàtia. Manola Roig



“El nombre de Hipatia significa la más grande. La leyenda de Hipatia de Alejandría nos muestra a una joven, virgen y bella, matemática y filósofa, cuya muerte violenta marca un punto de inflexión entre la cultura del razonamiento griego y el oscurantismo del mundo medieval”
Divulgamat

Huí i demà recordaré els meus morts, però també les meues mortes. I no vull saber res de sants ni de martirs, l’església ens ha robat la festa. Tant que dins del cementiri del meu poble fan missa. Que no m’esperen, ni morta, ni viva. Recordare les persones a qui estimava i s’han mort. I també recordaré les que respecte i admire. Però sobretot vull recordar l’actitud d’Hipàtia d'Alexandria, una dona valenta, a qui mataren violentament els cristians perquè era lliure, i volia viure segons el que pensava.

Círil, patriarca d’Alexandria, "doctor de l'església, pilar de la fe"i sant, sospitava d' aquella dona impertinent, que paga amb la mort, per ser lliure i no sotmetre’s. Així un grup de cristians "fanàtics" la van assaltar i se la van endur dins d’una església, la despullaren i la van matar. Humiliació i venjança. Les mans, les dels fanàtics, la sentència la de la mateixa església que s'apropià de dos ritus pagans sobre la mort. El de la cultura celta i el de la romana. Cristianitzà i modificà substancialment el sentit i l'abast de les festes rituals, fins a convertir en una de les seues festes més emblemàtica. S'havien quedat el control de la mort i trencat -amb oracions- el silenci i la pau dels cementiris.

I  és així, com les rapinyaires canviaren el sentit d'una festa amb la qual el poble celta celebrava el pas d’un cicle de l’any a un altre- el temps clar començava l'1 de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar i el fosc l'1 de novembre, coincidint amb l'arribada del mal temps i el tancament dels ramats. I li afegia noves tradicions robades en unir el costum d'origen romà de visitar els difunts. Morts i vius en mans dels hereus dels “assassins” d’Hipàtia. Aquella dona pagana que no volia consentir en ser batejada.

I què va fer l'església amb la tradició romana? Sembla ser que al s.VII, el Papa Bonifaci I, ja va decidir que el Panteó de Roma, dedicat a deus i deeses era millor consagrar-lo en honor de la mare de déu i de tots els màrtirs cristians i celebrar un dia de festa en el seu honor. Els deus i les deeses han mort, visca l'únic Déu!. Després passà a ser una celebració per a tots el sants difunts, i finalment el Papa Gregori IV va designar el dia 1 de novembre com a data oficial de la celebració i va promoure la institució d´un segon dia de pregàries pels difunts, el Dia dels Morts. D'aquesta manera és com la festa de Tots els Màrtirs, que es celebrava primer pels volts del 13 de maig, va passar a ser la de Tots els Sants, l'1 de novembre.

No hem de consentir que la vida i la mort estiga en mans dels fanàtics que segueixen pensant hui el mateix que pensàven quan van assassinar brutalment Hipàtia. Encara que s'amaguen. Hui ens manifestem contra els sants i els martirs, contra tots sants i li portem flors a Hipàtia.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…