Santa Caterina d'Alexandria, verge i falsa

Dones, l'hivern ja s'acosta
Donueta de tardor 2


Les catalinetes mengen culleretes, els catalinots, mengen cullerots,
Clots, clots.
Santa Catalina, ora pro nobis, santa Filomena, miserere nobis,
Sant Antoni dels porquets, als xiquets uns dinerets,
I a les xiques


Versió 1:
una surra
p’a que vagen a costura.


Versió 2:
un sombrero
p’a que vagen de paseo.

I així he sentit sempre la cançoneta que en el meu poble canten les criatures, tal dia com ahir 25 de novembre, farcideta de mentides i castellanismes. Ma iaia me la cantava amb dos finals ben diferents i alternatius, per a les xiques. Sobre els xics, cap dubte: dinerets. Negoci i bons auguris. Per a les xiques, treball i surra: “guanyaràs el pa amb la suor del teu front i pariràs amb dolor” i ho faràs perquè n’hi haurà palo. Per tant, dones indolents i gosses, pecats capítals, pena major i un poc de “motivació” manual. O en la versió 2, aparentment més agradable, tindràs barret. Tu que ets presumida i banal, inconstant i malfeinera i aniràs a lluir-te, dona pecadora. Pecat capital, pena major.
Tot això, dones indolents i presumides, pecadores que necessiten la guia de l’església en forma de sant, a través d’una innocent cançó popular que reprodueix tòpics i prejudicis elaborats per la mateixa mà que repartirà les garrotades. La de l’església, una, santa, catòlica, apostòlica i masculina.
Bona festa, doncs, la que celebren els cristians, catòlics i ortodoxos, hòmens i dones, tal dia com el 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere.
Caravaggio

Per acabar d'arrodonir l'espantall de la festa us faig cinc cèntims de la santa del dia.En primer lloc és la patrona de les xiquetes, però també ho és de filòsofes i filòsofs, de barbers, carreters, moliners i molineres, notaris, sastres, teòlegs, predicadors.....dones solteres i filadores. Una barreja ben estranya si tenim en compte que santa Caterina d’Alexandria és la versió “sagrada” d’Hipàtia a qui els cristians mataren per llesta i desobedient i per no batejar-se i defensar la raó. No obstant això, decidiren quedar-se el model, convertir-la en verge, i després en martir i sobretot batejar-la, sense escrúpols. Ni morta la deixaren descansar. És l’únic cas de bateig pòstum que jo conec.

Però ni el bateig la va salvar, perquè en un exemple més de cinisme institucional, l’església després de construir un personatge savi i capaç d’argumentar, ara a favor de la fe cristiana, que era millor convertir-la en martir per defensar la fe amb la raó. Però sobretot per defensar la seua virginitat. I inventaren el martiri amb miracle inclós, així a Caterina-Hipàtia la martiritzaren amb una roda plena de punxes que, no obstant, no la van ni tocar.

Al final sembla que algú trobà el cos incorrupte d’una jove en la muntanya del Sinaí i li van adjudicar un cos incorrupte a la santa inventada, que transportada a Europa pels croats es va convertir en una santa popular, lligada als contes de les filoses i a l’auxili per la mort sobtada. Veieu la bella dorment?

Entrades populars