dissabte, 11 de desembre del 2010

30 dones: 8 silenciosa




La van ensenyar a no molestar, pendent del que volien els altres. No feia gens de soroll. Tan silenciosa que el dia que se l'emportà el fort vent de ponent ningú no la trobà a faltar fins l'hora de sopar. Ningú ha vist Roseta? Sabeu si la roba està planxada? Pensàvem que se n'havia anat al convent al soterrar de l'amiga, no! no! Si va dir que havia d'arreplegar llimes de ca la Marta... xica quin cas. En sa casa noten un poquet més de frescoreta, res més. Corre xiquet tanca la porta que ens gelarem!

3 comentaris:

zel ha dit...

Coi, m'has fet posar pell de gallina...

Anònim ha dit...

Així m'agrada, el que llegim que se'ns enganxe a la pell!

rosana ha dit...

La invissibilitat i el silenci...de vegades passem com una ombra. Sempre ens fas pensar

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir