Passa al contingut principal

30 dones: 8 silenciosa




La van ensenyar a no molestar, pendent del que volien els altres. No feia gens de soroll. Tan silenciosa que el dia que se l'emportà el fort vent de ponent ningú no la trobà a faltar fins l'hora de sopar. Ningú ha vist Roseta? Sabeu si la roba està planxada? Pensàvem que se n'havia anat al convent al soterrar de l'amiga, no! no! Si va dir que havia d'arreplegar llimes de ca la Marta... xica quin cas. En sa casa noten un poquet més de frescoreta, res més. Corre xiquet tanca la porta que ens gelarem!

Comentaris

zel ha dit…
Coi, m'has fet posar pell de gallina...
Anònim ha dit…
Així m'agrada, el que llegim que se'ns enganxe a la pell!
rosana ha dit…
La invissibilitat i el silenci...de vegades passem com una ombra. Sempre ens fas pensar

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f