Passa al contingut principal

Berlusconi, les dones i la dignitat: ora basta

Material per a la falla


dona plantada


«…é brutto un mondo che costringe le ragazze afgane a mettersi il burqa in nome della tradizione, ma è altrettanto brutto un mondo che spinge le ragazze italiane a togliersi le mutande, in nome del denaro e del potere»


«..la perseveranza nell’errore diventa irresponsabilità ed insulto alla vita istituzionale »



Ja s’acosta sant Josep, i les falles, i el foc, i la primavera es mostra des del fons de l’hivern. Els dies més freds de tot l’any avancen que qualsevol nit pot eixir el sol. Vindrà març i cremarem a la falla l’estoreta velleta, i tot el que ens sobre, peresa, por, resignació. En Público d’ahir trobem una primera aportació per a la falla, milers de dones es manifestaven contra Berlusconi.
Les dones italianes, ens mostren que res hi ha perdut, que si volem, podem. Ens retornen l’esperança i la dignitat.  S’han mogut contra la insídia, contra l’abús, contra qui ens ha deixat sense les notícies de la CNN, qui detenta un “poder” democràtic que creu diví, mentre juga al Karaoke i beu Fanta amb menors. L’emperador, votat en democràcia, que es veu impune i poderós.
Però arriba un crit, en forma d’editorial de Concita De Gregorio, directora del diari italià, l’Unità. Ens sentíem humiliades, impotents, com a democràtes convençudes, com a dones, com a bones persones que estimem. Les paraules d’una dona italiana, ens retornen el que quasi havíem perdut. Paraules, més poderoses que les armes. La directora de l’Unità, no ho pot dir ni més clar…..una estoreta velleta per a la falla de sant josep.

Faig un traducció d’algunes de les coses que han dit, i us deixe els enllaços perquè es sumeu al manifest, i pugau llegir de primera mà el que diuen.

Concita De Gregorio


La veritable pregunta és per què les italianes i els italians consentixen que els represente.El problema no és ell, sou vosaltres. El que el món es pregunta és per què el voteu? No pot ser una investigació del poder judicial la que declare el final de Berlusconi, hem de ser nosaltres. ... dels delictes ja se n’ocuparan els tribunals, i els vicis deixeu que segueixen sent misèries privades.
El que no podem, el que no podeu, permetre és que aquest deliri senil d'impotència el cometa un home que els diners - i com els va fer, i en detriment de qui, no us feu la pregunta? - per comprar i pagar coses i gent,  serveis i silenci, illes i lleis, diputats, i les putes que li porten a casa com les pizzes  i que segueix sent el primer de tots els italians, el model i l'exemple, la guia, el mestre.


 

 

El manifest: Dove siete donne? Diciamo: «Ora basta»




I el 13 de febrer, la manifestació a Itàlia.

"El model de relació entre homes i dones, que es mostra per part d’una de les màximes autoritat de l’Estat legitima un comportament perjudicial per a la dignitat de la dona, i de les institucions. Qui vulga callar, que ho faça  però que assumisca tota la responsabilitat. Demanem a totes les dones, sense distinció, que defensen el valor de la seua, de la nostra dignitat i als homes els diguem: si no és ara, quan ?




Comentaris

Vicicle ha dit…
És el que tu dius i d'altres també: com pot ser que la intenció de vot al Berlusconi no minve? Com és possible que desprès de tot el que ha passat i està passant a casa nostra la intenció de vot al PP augmente? Quina atracció té la màfia o si més no les actituds mafioses per a les urnes?

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

S’ha acabat la Fira del Llibre, visquen els llibres

Manola Roig i jo hem estat en la Fira d’enguany pel llibre Isabel vol ser escriptora, d’Edicions 96, i pel Contem històries de dones d’ací,de Vincle Editorial. Culpa de Dolors Pedrós i de Manolo Gil i Xavi Bellot.
Cansada he tornat de l’últim dia de Fira del Llibre; contenta per l’atenció de les persones que han comprat els nostres llibres; divertida per mil anècdotes; disgustada amb la pluja; reforçada per les bones experiències; farcideta de noves coneixences; sorpresa per algunes reaccions; marejada de vore tantíssima gent amunt i avall. Comboiada perquè Marta Pessarrodona s’emporta una Isabel a Barcelona, i ben contenta. Però sobretot molt agraïda amb l’atenció professional de qui cuida la Fira en totes les seus vessants: atenent tallers, muntant sales, fotografiant cada racó, procurant la nostra comoditat i obrint les paradetes de llibres...a totes no les conec, però Manolo Gil, Emili Piera, Glòria Mañas sí, i els ho direu. De part meua.
I, el que considere més important, he tornat …