Vés al contingut principal

Berlusconi, les dones i la dignitat: ora basta

Material per a la falla


dona plantada


«…é brutto un mondo che costringe le ragazze afgane a mettersi il burqa in nome della tradizione, ma è altrettanto brutto un mondo che spinge le ragazze italiane a togliersi le mutande, in nome del denaro e del potere»


«..la perseveranza nell’errore diventa irresponsabilità ed insulto alla vita istituzionale »



Ja s’acosta sant Josep, i les falles, i el foc, i la primavera es mostra des del fons de l’hivern. Els dies més freds de tot l’any avancen que qualsevol nit pot eixir el sol. Vindrà març i cremarem a la falla l’estoreta velleta, i tot el que ens sobre, peresa, por, resignació. En Público d’ahir trobem una primera aportació per a la falla, milers de dones es manifestaven contra Berlusconi.
Les dones italianes, ens mostren que res hi ha perdut, que si volem, podem. Ens retornen l’esperança i la dignitat.  S’han mogut contra la insídia, contra l’abús, contra qui ens ha deixat sense les notícies de la CNN, qui detenta un “poder” democràtic que creu diví, mentre juga al Karaoke i beu Fanta amb menors. L’emperador, votat en democràcia, que es veu impune i poderós.
Però arriba un crit, en forma d’editorial de Concita De Gregorio, directora del diari italià, l’Unità. Ens sentíem humiliades, impotents, com a democràtes convençudes, com a dones, com a bones persones que estimem. Les paraules d’una dona italiana, ens retornen el que quasi havíem perdut. Paraules, més poderoses que les armes. La directora de l’Unità, no ho pot dir ni més clar…..una estoreta velleta per a la falla de sant josep.

Faig un traducció d’algunes de les coses que han dit, i us deixe els enllaços perquè es sumeu al manifest, i pugau llegir de primera mà el que diuen.

Concita De Gregorio


La veritable pregunta és per què les italianes i els italians consentixen que els represente.El problema no és ell, sou vosaltres. El que el món es pregunta és per què el voteu? No pot ser una investigació del poder judicial la que declare el final de Berlusconi, hem de ser nosaltres. ... dels delictes ja se n’ocuparan els tribunals, i els vicis deixeu que segueixen sent misèries privades.
El que no podem, el que no podeu, permetre és que aquest deliri senil d'impotència el cometa un home que els diners - i com els va fer, i en detriment de qui, no us feu la pregunta? - per comprar i pagar coses i gent,  serveis i silenci, illes i lleis, diputats, i les putes que li porten a casa com les pizzes  i que segueix sent el primer de tots els italians, el model i l'exemple, la guia, el mestre.


 

 

El manifest: Dove siete donne? Diciamo: «Ora basta»




I el 13 de febrer, la manifestació a Itàlia.

"El model de relació entre homes i dones, que es mostra per part d’una de les màximes autoritat de l’Estat legitima un comportament perjudicial per a la dignitat de la dona, i de les institucions. Qui vulga callar, que ho faça  però que assumisca tota la responsabilitat. Demanem a totes les dones, sense distinció, que defensen el valor de la seua, de la nostra dignitat i als homes els diguem: si no és ara, quan ?




Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…