Passa al contingut principal

Berlusconi, les dones i la dignitat: ora basta

Material per a la falla


dona plantada


«…é brutto un mondo che costringe le ragazze afgane a mettersi il burqa in nome della tradizione, ma è altrettanto brutto un mondo che spinge le ragazze italiane a togliersi le mutande, in nome del denaro e del potere»


«..la perseveranza nell’errore diventa irresponsabilità ed insulto alla vita istituzionale »



Ja s’acosta sant Josep, i les falles, i el foc, i la primavera es mostra des del fons de l’hivern. Els dies més freds de tot l’any avancen que qualsevol nit pot eixir el sol. Vindrà març i cremarem a la falla l’estoreta velleta, i tot el que ens sobre, peresa, por, resignació. En Público d’ahir trobem una primera aportació per a la falla, milers de dones es manifestaven contra Berlusconi.
Les dones italianes, ens mostren que res hi ha perdut, que si volem, podem. Ens retornen l’esperança i la dignitat.  S’han mogut contra la insídia, contra l’abús, contra qui ens ha deixat sense les notícies de la CNN, qui detenta un “poder” democràtic que creu diví, mentre juga al Karaoke i beu Fanta amb menors. L’emperador, votat en democràcia, que es veu impune i poderós.
Però arriba un crit, en forma d’editorial de Concita De Gregorio, directora del diari italià, l’Unità. Ens sentíem humiliades, impotents, com a democràtes convençudes, com a dones, com a bones persones que estimem. Les paraules d’una dona italiana, ens retornen el que quasi havíem perdut. Paraules, més poderoses que les armes. La directora de l’Unità, no ho pot dir ni més clar…..una estoreta velleta per a la falla de sant josep.

Faig un traducció d’algunes de les coses que han dit, i us deixe els enllaços perquè es sumeu al manifest, i pugau llegir de primera mà el que diuen.

Concita De Gregorio


La veritable pregunta és per què les italianes i els italians consentixen que els represente.El problema no és ell, sou vosaltres. El que el món es pregunta és per què el voteu? No pot ser una investigació del poder judicial la que declare el final de Berlusconi, hem de ser nosaltres. ... dels delictes ja se n’ocuparan els tribunals, i els vicis deixeu que segueixen sent misèries privades.
El que no podem, el que no podeu, permetre és que aquest deliri senil d'impotència el cometa un home que els diners - i com els va fer, i en detriment de qui, no us feu la pregunta? - per comprar i pagar coses i gent,  serveis i silenci, illes i lleis, diputats, i les putes que li porten a casa com les pizzes  i que segueix sent el primer de tots els italians, el model i l'exemple, la guia, el mestre.


 

 

El manifest: Dove siete donne? Diciamo: «Ora basta»




I el 13 de febrer, la manifestació a Itàlia.

"El model de relació entre homes i dones, que es mostra per part d’una de les màximes autoritat de l’Estat legitima un comportament perjudicial per a la dignitat de la dona, i de les institucions. Qui vulga callar, que ho faça  però que assumisca tota la responsabilitat. Demanem a totes les dones, sense distinció, que defensen el valor de la seua, de la nostra dignitat i als homes els diguem: si no és ara, quan ?




Comentaris

Vicicle ha dit…
És el que tu dius i d'altres també: com pot ser que la intenció de vot al Berlusconi no minve? Com és possible que desprès de tot el que ha passat i està passant a casa nostra la intenció de vot al PP augmente? Quina atracció té la màfia o si més no les actituds mafioses per a les urnes?

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f