Passa al contingut principal

Telegrames eròtics 1: enyor

Escrita per


Dones línia


Enyor. Desig. Tendresa.
Dos llavis.
Pell contra pell.
A frec de pell i d’alba.
Ens escapem.








Nota de les autores: Com només coneixem la màgia de les relacions humanes, us deixem com a regal del nou any una nova série de dibuixos i poemes, a mig fer, per provar, per veure si us agraden.

Feliç i feliç any nou, de temps repetits i noves emocions.






Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Núria Pujolàs ha dit…
Preciosa il·lustració!
6 de gener del 2011, a les 19:46
Carme Rosanas ha dit…
Gràcies pel regal. Sí que m'agrada molt. Dibuix i poema. A mig fer, dieu?
6 de gener del 2011, a les 20:30
Eulàlia ha dit…
ei,
un regal genial!

unabraçada
·
6 de gener del 2011, a les 21:50
rosa roig ha dit…
Si, Carme, a mig fer! Esperem sempre les teues impressions.
6 de gener del 2011, a les 22:56
rosa roig ha dit…
Benvingudes Núria i Eulàlia, ens agraden les vostres paraules!
6 de gener del 2011, a les 23:00
fra miquel ha dit…
A mi m'agrada tal com us a quedat
Què més li voleu posar? Si no cal...
petons per les dues
6 de gener del 2011, a les 23:10
Faune ha dit…
Feliç any! bona manera de començar l'any, trobant-se un blog desconegut, encapçalat per un post d'erotisme fi, qual la línia del dibuix ;) m'ha agradat, vindré per ací més vegades. Besets forestals!
6 de gener del 2011, a les 23:12
rosa roig ha dit…
Tu també ens ho perdones tot, estimat Fra Miquel! Gràcies.

I per al Faune, una benvinguda càlida. però, no t'equivoques: no és or tot el que lluu!
7 de gener del 2011, a les 0:08
rosana ha dit…
Feliç any, a mí si m'agrada!!
7 de gener del 2011, a les 19:54

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Escrita per
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.
5 comentaris
Més informació

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Escrita per
Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f
2 comentaris
Més informació