Vés al contingut principal

Dies negres per a les dones: mutilació, violació, martiri


Ja s'acosta sant Josep (2)

La mutilació com a tradició, la violació com a dret, el martiri com a justificació

…temps difícils
…endures sofrences
Safo, 598 ac
Mutilació, violació, martiri

Les dones han de callar, perquè són culpables. Deixar-se mutilar perquè és necessari. I deixar-se violar perquè els hòmens ho necessiten. Per a les dones, silenci, obediència, sotmetiment, dolor, vergonya. Per als seues botxins, impunitat, comprensió, poder i la paraula. Ara, o fa mil anys. A Catània, a Egipte, a Sud-àfrica, o al poble del costat.

El 5 de febrer els catòlics fan festa a santa Àgueda, protectora de les dones. A la santa la prostituiren, li tallaren els pits i la socarraren a la brasa per defensar la virgnitat, explica la doctrina. Perquè va dir que NO!, diria jo. En tot cas, víctima dels hòmens i dels seus dogmes. Com els de sant Pau, que creu en els necessaris correctius per a les dones: en "A la mujer no le permito enseñar, ni dominar sobre el marido, sino estar en silencio. Porque Adan fue formado el primero, Eva después. Y Adan no fue engañado, sino que la mujer fue engañada en la transgresión. Se salvará, no obstante, por la crianza de los hijos, si persevera en la fe, y caridad…” Primera carta a Timoteu (2:11-15)

El 6 de febrer, celebrem el dia mundial contra la mutilació genital femenina. Un fet abominable però considerat necessari  entre les societats que la practiquen. Tant que no fer-ho pot ser motiu d’exclusió social i desaprovació. Així, creure en la tradició justifica la mutilació anual de dos milions de xiquetes. Com explica l’informe elaborat per Unicef La dinámica del cambio social: hacia el abandono de la escisión/mutilacióngenital femenina en cinco países africanos, “La religión, la tradición y la cultura suelen ser los motivos más frecuentes en los que se basan las familias para llevar a cabo esta práctica. ..los índices de prevalencia aún son muy altos en Egipto, Etiopía y Sudán.
La cifra de mujeres mutiladas oscila entre 70 y 140 millones. En África se calcula que cada año 3 millones de niñas y mujeres corren el riesgo de ser mutiladas. Esta práctica se lleva a cabo también en algunos países de Asia, Oriente Medio y, en menor medida, en comunidades de inmigrantes en Europa, Australia, Canadá, Australia, Nueva Zelanda y Estados Unidos. Entre nosaltres, en Europa en viuen unes 500.000.

I per acabar la pràctica de moda en Sudàfrica, on, una xiqueta de cada dos pot ser violada,i una de cada tres anirà a l'escola, com explica Shields Rachel en el seu article:
"Per a molts homes, el sexe és un dret, va dir Joan van Niekerk, gerent de Childline Sud-àfrica. L'organització diu que en el 80 per cent dels casos de violació hi ha víctimes menors de 13 anys. Un estudi realitzat el 2009 pel Consell Mèdic del país explica que un de cada quatre homes admet haver violat a algú, mentre que el 62 per cent dels homes majors de 11 creuen que forçar a algú a tenir relacions sexuals no és un acte de violència, i també creuen que les xiquetes gaudeixin de la violació .” L’actual president de sudàfrica Jacob Zuma, va ser jutjat per violació el 2006.

South Africa's shame: the rise of child rape








Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…