Dies negres per a les dones: mutilació, violació, martiri

Ja s'acosta sant Josep (2)

La mutilació com a tradició, la violació com a dret, el martiri com a justificació

…temps difícils

…endures sofrences

Safo, 598 ac

Mutilació, violació, martiri

Les dones han de callar, perquè són culpables. Deixar-se mutilar perquè és necessari. I deixar-se violar perquè els hòmens ho necessiten. Per a les dones, silenci, obediència, sotmetiment, dolor, vergonya. Per als seues botxins, impunitat, comprensió, poder i la paraula. Ara, o fa mil anys. A Catània, a Egipte, a Sud-àfrica, o al poble del costat.

El 5 de febrer els catòlics fan festa a santa Àgueda, protectora de les dones. A la santa la prostituiren, li tallaren els pits i la socarraren a la brasa per defensar la virgnitat, explica la doctrina. Perquè va dir que NO!, diria jo. En tot cas, víctima dels hòmens i dels seus dogmes. Com els de sant Pau, que creu en els necessaris correctius per a les dones: en "A la mujer no le permito enseñar, ni dominar sobre el marido, sino estar en silencio. Porque Adan fue formado el primero, Eva después. Y Adan no fue engañado, sino que la mujer fue engañada en la transgresión. Se salvará, no obstante, por la crianza de los hijos, si persevera en la fe, y caridad…” Primera carta a Timoteu (2:11-15)

El 6 de febrer, celebrem el dia mundial contra la mutilació genital femenina. Un fet abominable però considerat necessari  entre les societats que la practiquen. Tant que no fer-ho pot ser motiu d’exclusió social i desaprovació. Així, creure en la tradició justifica la mutilació anual de dos milions de xiquetes. Com explica l’informe elaborat per Unicef La dinámica del cambio social: hacia el abandono de la escisión/mutilacióngenital femenina en cinco países africanos, “La religión, la tradición y la cultura suelen ser los motivos más frecuentes en los que se basan las familias para llevar a cabo esta práctica. ..los índices de prevalencia aún son muy altos en Egipto, Etiopía y Sudán.

La cifra de mujeres mutiladas oscila entre 70 y 140 millones. En África se calcula que cada año 3 millones de niñas y mujeres corren el riesgo de ser mutiladas. Esta práctica se lleva a cabo también en algunos países de Asia, Oriente Medio y, en menor medida, en comunidades de inmigrantes en Europa, Australia, Canadá, Australia, Nueva Zelanda y Estados Unidos. Entre nosaltres, en Europa en viuen unes 500.000.

I per acabar la pràctica de moda en Sudàfrica, on, una xiqueta de cada dos pot ser violada,i una de cada tres anirà a l'escola, com explica Shields Rachel en el seu article:

"Per a molts homes, el sexe és un dret, va dir Joan van Niekerk, gerent de Childline Sud-àfrica. L'organització diu que en el 80 per cent dels casos de violació hi ha víctimes menors de 13 anys. Un estudi realitzat el 2009 pel Consell Mèdic del país explica que un de cada quatre homes admet haver violat a algú, mentre que el 62 per cent dels homes majors de 11 creuen que forçar a algú a tenir relacions sexuals no és un acte de violència, i també creuen que les xiquetes gaudeixin de la violació .” L’actual president de sudàfrica Jacob Zuma, va ser jutjat per violació el 2006.

South Africa's shame: the rise of child rape