Passa al contingut principal

Donuetes falleres: ho cremem tot?

Donueta fallera



Per què barregem el foc, la festa, la polvora, el que és efímer, amb el que és pesat… heu sospesat mai un vestit de fallera? Per què cremem en dos dies tants diners? Sabeu que la magnífica seda i la resta d’elements costen més de 6.000 euros? Per Sant Josep s’acaba la crisi? Festa, alcohol, disbauxa, drogues… i processó, i ofrena, i contradicció... No he comprés mai que el dia de sant Josep que va criar el fill d’un altre, tot i ser conscient, perquè li ho va dir l’enviat  –que el xiquet era fill de l’amo–, siga la festa del pare… més contradiccions!!!
El que encara resulta més estrany és que hajam acabat per cremar-ho tot eixe dia. És l’inici de la primavera? L’efecte de la llum del sol que ens torna a visitar?
A la lluna plena de València farem foc i encendrem la flama. En la foguera cremarem l’estoreta velleta, i les males mirades de la meua sogra, els insults dels conductors que tenen pressa, les sabates gastades de l’hivern, el bes que se’ns va perdre i la mentida i la injustícia… també cremarem els que ens diuen que no pequem, i pequen; els enganys; els silencis complaents; els sís; els nos; el poc d’humor; la infidelitat; la mala poesia i la llana marron… voleu cremar alguna cosa en la nostra falla?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f