Sobre Safo i les poetes hel·lenístiques (I)



Ja s’acosta Sant Josep



Diuen que deia Virginia Woolf que cadascuna de les grans escriptores actuals és una hereva alhora que una innovadora.

Hem decidit que Safo i el grup de poetes hel·lenístiques de les quals parla Mª Àngels Anglada en el seu llibre Les germanes de Safo són la companyia perfecta per dedicar el mes de març, que anuncia la primavera, a les dones poetes. I recordar de qui som hereves, perquè si no som grans escriptores, sí que som dones artistes.
Us mostrarem grup de refinades artistes que “eren honorades pels seus conciutadans” i de les quals “els autors antics parlen amb molt de respecte i generositat”. Eren dones que es prenien molt seriosament el seu art, al qual li dedicaven estudi i preparació, amb un resultat excel·lent i innovador. Com explica l’autora de l’antologia que us anirem reescrivint “ els complicats esquemes d ela mètrica no tenien secrets per a elles i n’inventaven de nous”. Safo, Corinna, Cleobulina, Telesil·la, Praxil·la, Mirtis…la primera onada de poesia lírica escrita per dones.
Recordarem també l’autora de Les germanes de Safo: antologia de poetes hel·lenístiques. Barcelona: Edhasa, 1983; Barcelona: La Magrana, 1997; que ens regalà “un llibre de divulgació d’una poesia poc coneguda entre nosaltres….destinat a lectores i lectors corrents , a persones a les quals els interessa la poesia i la vida quatidiana dels homes i dones a través de la història”.


Per  acabar-ho d’entendre:

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930Figueres, 1999) ha estat narradora, poeta, traductora i crítica literària. Llicenciada en Filologia clàssica va estudiar, entre altres coses, la poesia italiana i els mites grecs. En les seves obres sempre hi ha aquesta recuperació del passat que la porta a rescatar l’obra de poetes hel·lenistes dels segles V i VI abans de Crist, a Les germanes de Safo; a la reconstrucció del passat personal i col·lectiu que realitza a Les Closes (1979); i a la rememoració documentada de l’holocaust d’El violí d’Auschwitz (1994) i de l’extermini dels armenis de Quadern d’Aram (1997). En les seves obres sempre hi és present la mediterrània, amb la seva cultura, per tant, el classicisme, i també l’art en les seves diverses manifestacions, com la pintura, la música i la poesia


En l'època helenística la dona adquireix un estatus jurídic més favorable que en èpoques anteriors i fins i tot s'incorpora a camps com la economia i la cultura que sempre li van estar vedats. Quina és la causa  d'aquest canvi? Per començar la Guerra del Peloponès (la guerra sempre  s'ha constituït en el motor per a la presa de consciència de grups marginals i la seva posterior canvi d'estatus social-en el nostre dies es reconeix la  influència de les dues Guerres Mundials en l'emancipació de la dona-).  Un altre factor que podem legar és la ruptura de l'estructura de la polis  grega, que es produeix amb el domini de Grècia i Orient per Alejandro i seus diádocos. També la influència que van poder exercir les reines de la  dinastia macedònia i el seu paper actiu en la política i en l'economia. Finalment l'influx religiós. Gràcies a les festes religioses, els actes de culte eren l'única vàlvula d'escapament per a la dona atenesa del segle V aC En 
l'helenismo es produeix un fenomen singular que facilita l'extensió  universal de divinitats femenines. La cristal definitiva d'una religió astral i la culminació del katheotetsmo en el qual una única divinitat domina a les altres. Aquest sincretisme es caracteritzarà en què la divinitat  suprema sigui una deessa i no un déu. Aquest fet va influir en una nova valoració del femení en tota aquesta llarga era helenística.
G E R M AN SANTANA HENRÍQUE