Vés al contingut principal

La tarara (IV): ací em pica, ací em cou, ací em trenque l’ou. O la cuca?






Han anat apareixent més estrofes a la versió de la Tarara que vaig penjar en el primer post sobre pasqua i les seues tradicions populars. La lletra inicial ha anat prologant-se, com les corrandes improvisades, gràcies a la bona memòria i col·laboració d’amigues i amics del facebook. Si vosaltres en sabeu de noves, afegiu-les! Com més sucre, més dolç.


Els xicons d'ací/ ja no pinten res/ els que pinten ara/ són els forasters.
Sí que pinten, sí/ sí que pintaran/ perquè els forasters/ venen i se'n van.

No volem pasqüeros, no volem pasqüeros/ perquè són borratxos i molt “embusteros”/
La tarara sí, la tarara no, la tarara mare que la balle jo.

En la lletra de la cançó valenciana i popular, trobem tots els tòpics sobre relacions home-dona que una bona educació pre i postconciliar recomana, tòpics que les i els nostres dirigents populars i valencians, acabaran per convertir en matèria obligatòria, i en castellà, que la cosa és “seria”.
I què explica el tòpic en la tendra i innocent cançò iniciàtica: què miren ells del cos d’elles “ les –asexuades- pantorrilles”; què se suposa que sent ell –plora com les criatures i els covards- si el sexe no conté el caràcter genital que li han dit que ha de tindre “no se li empinava”, perquè el que és important és que s’empine, xe xiquet!; quins “ells” són millors si els autóctons o els forasters, conservem el que tenim que sempre és millor “malo conocido, que bueno por conocer” encara que tinga problemes amb el “catxirulo”; i finalment com els veuen elles, amb una visió desoladora i que no admet desig, ni cap sensualitat, els hòmens són“borratxos i embusteros”; xiques tanqueu ulls i cames. Tòpics que expressen prejudicis que tenim enganxats en les entranyes des de la primera intervenció divina en la pila del baptisme. Exagerat? Desmotivador?
En definitiva, sí la pasqua només és una celebració de la primavera, els primers dies de bon temps en què eixim a l’aire lliure, si bevem i mengem i l’excitació del sol i la companyia ens fa llevar-nos la teranyina hivernal, la cançò només mostra com de necessitades i necessitats estem de desfer-nos dels tòpics populars i de la visió més arrelada sobre les nostres relacions afectivo-sexuals.
Reivindiquem la celebració no religiosa de la pasqua com el que va representar durant mil·lenis abans de la nostra era, en les cultures mediterrànies, una festa d’una setmana de durada coincidint amb la primera lluna plena de la primavera, per a celebrar el "pas" de l'hivern a la primavera. I aprofitem la primavera, per netejar roperos, manies heretades i visions interessades del nostre cos i del que sent.
Parafrasejant Papasseit:

Visca l’amor que m’ha donat l’amiga (amic)
fresca i florida com un maig content,
Visca l’amor, l’he cridada i venia,
Visca l’amor, ens volíem i ens hem pres




Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…