Passa al contingut principal

Sense boscs, ni roures. Sense futur.



I tot és primavera


La meua germana té criatures i es preocupa pel seu futur. Jo no en tinc, i el meu futur s’acabarà quan m’acabe jo. Una posició més egoista i molt més cómoda, més radical crec jo, que la seua. Ella, generosa, desesperada i innocent, vol que les criatures que ha parit amb esforç i dolor, i que ha criat amb generositat, sentit de la justícia i esperança, tinguen un futur millor.
I s’indigna. Ho fa perquè veu que cada dia els arrebaten possibilitats de viure amb llibertad, justícia, igualdat d’oportunitats, respecte per les persones i les seues posicions.I per la vida, de la terra, de l'aigua, de la muntanya... Ella que mira amb detall, ara s’indigna més. Per què?
Per uns arbres. Mon pare era fuster i usava els roures per fer portes. Què, què? Ara ella s’indigna perquè els tallen. Es preocupa perquè les seues criatures viuran en un món sense arbres. Menys saludable, menys ric..això li passa a la meua germana per tindre criatures.

Bosc viu  es preocupa dels boscs valencians, i com denuncia Intersindical, membre de l’organització :Tots els anys la Conselleria de Medi Ambient organitza campanyes publicitàries, comunicats triomfalistes i alguna repoblació forestal simbòlica, per intentar “vendre” a la societat valenciana que desenvolupa una bona gestió forestal. La realitat és que la superfície forestal valenciana es degrada cada dia més a causa de tales injustificades, roturacions de terres, mala ubicació d'infraestructures, processos urbanístics, contaminació i actuacions d´una equivocada silvicultura que porta a destruir milers d´hectàrees per obrir immensos i inefectius tallafocs.

Però pitjor sembla que és el que deixa fer la Xunta a Galiza, allí fan despapréixer els roures com qui lleva la pols de la tauleta de nit: Tanto la fundación del escritor coruñés Wenceslao Fernández Flórez, como los vecinos y el Gobierno local de Cambre censuran esta actuación que esquilma parte del pequeño reducto de monte que todavía permanece en la zona y que se vincula al Bosque animado de la obra de Fernández Flórez.




Comentaris

El dir, prou! El parar-se i reinventar l'ètica per a prioritzar el realment imprescindible per a millorar el futur del planeta, passa per desallotjar, entre altres coses, l'egoisme de les nostres vides.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f