I tot és primavera La meua germana té criatures i es preocupa pel seu futur. Jo no en tinc, i el meu futur s’acabarà quan m’acabe jo. Una posició més egoista i molt més cómoda, més radical crec jo, que la seua. Ella, generosa, desesperada i innocent, vol que les criatures que ha parit amb esforç i dolor, i que ha criat amb generositat, sentit de la justícia i esperança, tinguen un futur millor. I s’indigna. Ho fa perquè veu que cada dia els arrebaten possibilitats de viure amb llibertad, justícia, igualdat d’oportunitats, respecte per les persones i les seues posicions.I per la vida, de la terra, de l'aigua, de la muntanya... Ella que mira amb detall, ara s’indigna més. Per què? Per uns arbres. Mon pare era fuster i usava els roures per fer portes. Què, què? Ara ella s’indigna perquè els tallen. Es preocupa perquè les seues criatures viuran en un món sense arbres. Menys saludable, menys ric..això li passa a la meua germana per tindre criatures. Bosc viu es preocupa dels boscs valencians, i com denuncia Intersindical, membre de l’organització :Tots els anys la Conselleria de Medi Ambient organitza campanyes publicitàries, comunicats triomfalistes i alguna repoblació forestal simbòlica, per intentar “vendre” a la societat valenciana que desenvolupa una bona gestió forestal. La realitat és que la superfície forestal valenciana es degrada cada dia més a causa de tales injustificades, roturacions de terres, mala ubicació d'infraestructures, processos urbanístics, contaminació i actuacions d´una equivocada silvicultura que porta a destruir milers d´hectàrees per obrir immensos i inefectius tallafocs. Però pitjor sembla que és el que deixa fer la Xunta a Galiza, allí fan despapréixer els roures com qui lleva la pols de la tauleta de nit: Tanto la fundación del escritor coruñés Wenceslao Fernández Flórez, como los vecinos y el Gobierno local de Cambre censuran esta actuación que esquilma parte del pequeño reducto de monte que todavía permanece en la zona y que se vincula al Bosque animado de la obra de Fernández Flórez. |
diumenge, 17 d’abril del 2011
Sense boscs, ni roures. Sense futur.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
1 comentari:
El dir, prou! El parar-se i reinventar l'ètica per a prioritzar el realment imprescindible per a millorar el futur del planeta, passa per desallotjar, entre altres coses, l'egoisme de les nostres vides.
Publica un comentari a l'entrada