Passa al contingut principal

L'escultor Beltran, els gravats de Manola Roig, i el premi del concurs

Segurament moltes persones sabieu d'on era la imatge que apareixia l'altre dia en el post del cartell de Manola Roig, però no ens ho vau dir.  L'amic Adrian artista de la imatge ens ho deia així:

"Aquesta flautista es la que esta en el monument al mestre Serrano al parc de l'estació, esta situada a la dreta entrant pel carrer sequial. El escultor va ser Vicente Beltran va ser inagurat en l'any 1958. En aquet enllaç podeu vore el video de la inaguració, el tinc penjat al meu bloc i en este altre enllaç podeu vore un article del ABC tret de la seva hemeroteca."
Com les coses són com són arran del cartell també hem contactat via blog amb un familiar de l'escultor que reivindica l'obra i la figura de Vicente Beltrán Grimal (Sueca 1896, Valencia 1963) que "Como se verá en su biografía, su vida, como otras muchas, cambió radicalmente con la guerra civil española. Un carrera impresionante se vió truncada y pasó al mayor de los anonimatos. Tan solo algunos apuntes de críticos de arte, de tarde en tarde, algunas menciones en algunos libros o artículos de prensa recuerdan su labor. Su figura y su obra, finalmente, se recuperaron en 1996 gracias a una exposición que, con motivo del centenario de su nacimiento, se realizó en el Museo de Bellas Artes de Valencia, recogiéndose gran parte de su obra escultórica, aportada esencialmente por su familiares y el mismo Museo".

I què ha guanyat l'amic Adrian? Li hem enviat el primer gravat de la série de gravats que ha començat a fer Manola, i que posarem a la venda d'ací a ben poc. Si us agrada o en voleu veure més, ens ho haureu de dir al correu donuetes@gmail.com. Mentrestant us deixem una mostra. A què és bonic?











Comentaris

Adrián ha dit…
Es un grabat precios ¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Estic molt content del premi que he guanyat.
I gracies per lo de artista de la imatge, es molt exagerat pero gracies de totes formes ajjajaa.
per cert gracies a vosaltres jo també he contactat amb el nebot del escultor Beltrán, li he passat algunes fotos i he quedat en enviar-li un dvd en un programa emes per tv-sueca fa uns anys sobre el mestre Serrano però on es parla molt del Escultor Vicente Beltrán.

Manola i Rosa en el vostre bloc cada vegada que entres aprens algo nou, gracies.
rosa roig ha dit…
Nosaltres creiem en les tradicions, sobretot, en aquella tan alliçonadora que diu "no te acostarás, sin saber una cosa mas".

Gràcies Adrian

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f