Contra la mutilació femenina:tolerància zero


La violència, també la de gènere, i la pobresa, i el prejudici s’aferra a les dones i a la seues condicions de vida. Hui la se celebra el  Dia Internacional de la Tolerància Zero a l’Ablació .

Les mutilacions genitals femenines, constitueixen una pràctica de violència contra les dones arrelada en la cultura popular, com ací està arrelada la participació en les processons o l’adoració a la mare de déu, o les comunions de les criatures. Rituals que, siguen de la cultura que siguen, reprodueixen limitacions per a les dones: obediència i subjugació a l’ésser suprem, al mascle, al seu poder, al seu penis, Què voleu, és així com ho veig. També a l’Estat Espanyol se’n practiquen, més de 10.000, ho explica un estudi de la Universitat Autonoma de Barcelona.

La mutilació es practica a 3 milions de xiquetes i dones que tenen entre 15 i 49 anys, i pense que jo encara podria ser víctima del ritual, si em convencen que és per la tradició, per la cultura, per la tribu...L’extirpació, d’una part o de tot el clítoris es considera un ritus iniciàtic. Les pròpìes dones ho arriben a considerar així, de què s’extranyeu? No heu sentit a dir que “parirem amb dolor”, que la violació dintre del matrimoni no és delicte, com deia una llei anglesa, fins fa quatre dies? I des de fa poc, no heu sentit a dir, que les dones no són ames del seu cos ni del seu temps?
Mirar el món amb ulls i cos de dona és més necessari ara que mai, perquè el poder té més mitjans per enganyar-nos i despistar-nos del que és realment important. Quants documentals heu vist que mostren la tribu dels Massai com una cultura sofisticada, amable? I en quants us han explicat que e més del 73% de les dones Massai han patit ablació? Les dones massai són dones mutilades. Quantes vegades heu sentit que una notícia que afecta a quasi tres milions de persones va en portada d’un diari, o obre una edició de les notícies en televisió? Les dones mutilades, s’amaguen, només si les maten mereixen un poc més d’atenció. Mortes, sí, però vives i cada dia, no. És cosa de ritus. De l’ablació ja n’havíem parlat quan vam conéixer l’informe de l’organització Save The Children. , i ja deiem que denunciem i perseguim el que es veu, oblidem i ignorem el que no. Lamentable. Penós. Cruel. Les dones i les seues circumstàncies mai són primera pàgina d'un diari. Per què?
Rituals, prejudicis, pobresa, i condicions de vida que permeten que la situació de les dones siga com és. Com exposen en Hagámoslo bien, Informe de la Campaña Mundial por la Educación y el Fondo Educativo RESULT, l’educació pot millorar la vida de les dones, i en conseqüència de la societat, però a les dones també els mutilen la seua educació: “en 47 de los 54 países de África, las niñas tienen un 50% menos de oportunidades de asistir a la escuela secundaria; la tasa media de finalización de la escuela primaria para niños en Àfrica subsahariana es del 56%, pero sólo del 46% para las niñas. Esta desigualdad supone la negación de los derechos de las niñas y conlleva un grave coste social y econòmico.”
Mutilacions se’n practiquen moltes, i molt variades, però totes ens afecten. Si es mutila una dona, ens mutilen a totes!