Vés al contingut principal

Contra la mutilació femenina:tolerància zero


La violència, també la de gènere, i la pobresa, i el prejudici s’aferra a les dones i a la seues condicions de vida. Hui la se celebra el  Dia Internacional de la Tolerància Zero a l’Ablació .

Les mutilacions genitals femenines, constitueixen una pràctica de violència contra les dones arrelada en la cultura popular, com ací està arrelada la participació en les processons o l’adoració a la mare de déu, o les comunions de les criatures. Rituals que, siguen de la cultura que siguen, reprodueixen limitacions per a les dones: obediència i subjugació a l’ésser suprem, al mascle, al seu poder, al seu penis, Què voleu, és així com ho veig. També a l’Estat Espanyol se’n practiquen, més de 10.000, ho explica un estudi de la Universitat Autonoma de Barcelona.

La mutilació es practica a 3 milions de xiquetes i dones que tenen entre 15 i 49 anys, i pense que jo encara podria ser víctima del ritual, si em convencen que és per la tradició, per la cultura, per la tribu...L’extirpació, d’una part o de tot el clítoris es considera un ritus iniciàtic. Les pròpìes dones ho arriben a considerar així, de què s’extranyeu? No heu sentit a dir que “parirem amb dolor”, que la violació dintre del matrimoni no és delicte, com deia una llei anglesa, fins fa quatre dies? I des de fa poc, no heu sentit a dir, que les dones no són ames del seu cos ni del seu temps?
Mirar el món amb ulls i cos de dona és més necessari ara que mai, perquè el poder té més mitjans per enganyar-nos i despistar-nos del que és realment important. Quants documentals heu vist que mostren la tribu dels Massai com una cultura sofisticada, amable? I en quants us han explicat que e més del 73% de les dones Massai han patit ablació? Les dones massai són dones mutilades. Quantes vegades heu sentit que una notícia que afecta a quasi tres milions de persones va en portada d’un diari, o obre una edició de les notícies en televisió? Les dones mutilades, s’amaguen, només si les maten mereixen un poc més d’atenció. Mortes, sí, però vives i cada dia, no. És cosa de ritus. De l’ablació ja n’havíem parlat quan vam conéixer l’informe de l’organització Save The Children. , i ja deiem que denunciem i perseguim el que es veu, oblidem i ignorem el que no. Lamentable. Penós. Cruel. Les dones i les seues circumstàncies mai són primera pàgina d'un diari. Per què?
Rituals, prejudicis, pobresa, i condicions de vida que permeten que la situació de les dones siga com és. Com exposen en Hagámoslo bien, Informe de la Campaña Mundial por la Educación y el Fondo Educativo RESULT, l’educació pot millorar la vida de les dones, i en conseqüència de la societat, però a les dones també els mutilen la seua educació: “en 47 de los 54 países de África, las niñas tienen un 50% menos de oportunidades de asistir a la escuela secundaria; la tasa media de finalización de la escuela primaria para niños en Àfrica subsahariana es del 56%, pero sólo del 46% para las niñas. Esta desigualdad supone la negación de los derechos de las niñas y conlleva un grave coste social y econòmico.”
Mutilacions se’n practiquen moltes, i molt variades, però totes ens afecten. Si es mutila una dona, ens mutilen a totes!




Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…