Passa al contingut principal

8 de març: In memoriam per les dones de la II República



Enguany que la dreta torna a ocupar la trona, perquè l’autèntic poder dubte que l’haja abandonat mai, volem recordar les dones de la II República que des dels primers anys del segle XX van defensar la nostra dignitat, el dret a ser considerades ciutadanes de primera, el dret a l’educació i el dret a decidir sobre el nostre cos, a la independència i al vot. Recordem les dones que va perseguir el franquisme, els militars sublevats, la dreta, l’església. Companyes valentes que en públic i en privat feren un pas avant,  trencaren el silenci i pagaren amb l’exili, la incomprensió, l’insult, la presó i, fins i tot, amb la vida. Recordar-les i esgarrar les presons i els exilis, per elles, per nosaltres, és la nostra obligació.
Recordem les exiliades junt amb Clara Campoamor, que en 1931va aconseguir que s’aprovara el dret al vot femení, però en 1934 va ser considerada per l’esquerra com l'única responsable de la seua derrota en les eleccions i apartada de la política. O com Victòria Kent, exiliada i directora de presons, que va dimitir del seu càrrec per mantindre la seua posició amb ètica i coherència.
Recordem les preses polítiques empresonades a l’Estat Espanyol, entre 18.000 i 30.000 entre 1939 i 1940, i recordem les milers que van ser executades en la immediata posguerra.
“Les dones també van patir les detencions i les consegüents tortures i vexacions, com ara el tall del monyo i dels cabells al zero i després ser passejades pels carrers de la localitat, la ingesta d’oli de ricí i, en moltes ocasions, varen ser sotmeses a violacions, inclús les dones embarassades...moltes dones van haver de romandre a la presó amb els seus fills, no pocs dels quals deixaren allí la seua vida per les deplorables condicions en què es trobaven o bé van ser assassinats directament o van desaparèixer disseminats dintre de la xarxa de corrupteles franquistes, generalment en forma d’adopció generalitzada...el franquisme no va reconèixer mai les preses polítiques com a tals, sinó que les va considerar directament prostitutes...”
Ricard Camil Torres Fabra
“Introducció al món penitenciari al País Valencià”
Al País Valencià, van detindre centenars de republicanes com consta a l’arxiu del Centre Penitenciari de Picassent on es troben els expedients penitenciaris de les preses. Alguns noms els explica Vicenta Verdugo:
Rosa Estruch Espinós, militante comunista y alcaldesa de Villalonga
Amparo Soto Sanchis , Amparo Pérez Pérez,  miembros del Partido Comunista
Pilar Soler Miquel...fundadora de la Agrupación de Mujeres Antifascistas....
Angeles Soler...colaboradora del Socorro Rojo Internacional...
Amalia Estela concejala del ayuntamiento de Carcaixent...
Adelaida de la Cruz alcaldesa de Novetlé i maestra de profesión...
Angela Campos, militante del POUM...
Francisca Sanchis fundadora de Izquierda Republicana, maestra que pertenecía a la FETE
Ángela Sempere miembro de la FETE e inspectora de Primera Enseñanza, 
Angeles Malonda, militante socialista pertenenciente a la UGT i de profesión farmacéutica, 
Remedios Montero guerrillera de la Agrupación de Levante” 
Vicenta Verdugo, 
“Franquismo y represión femenina en Valencia”
A les detingudes se’ls va aplicar el Codi de Justícia Militar, encara que eren civils, i s’enfrontaren a Consells de Guerra sumaríssims i sumaríssims d’urgència, semblants més a un procés inquisitorial que a a una judici. Acusades d’auxili i adhesió a la rebel·lió, i també de conductes immorals, van ser torturades i condemnades a penes de presó i a penes de mort. 
Maria Pérez Lacruz y Agueda Campos fueron fusiladas...Algunas fueron torturadas brutalmente, como Rosa Estruch...las torturas inflingidas la dejaron inmovilizada de por vida. Al igual que a Remedios Montero, a quien las torturas sufridas enlos interrogatorios la incapacitaron para tener hijos...Pilar Soler i Maria Pérez dieron a luz en la cárcel” (El fill/filla de Maria es perdé per a la família de sa mare, segrestat pel règim i els seus executors).
Vicenta Verdugo, 
“Franquismo y represión femenina en Valencia”
Les dones antifranquistes van saber, ja des de l’angoixa de les presons, respondre solidàriament i trencar el seu aïllament, van crear xarxes que aguantaren fins que el dictador va morir. Defensar eixes xarxes i reconstruir-les, també és una obligació per a nosaltres.
“Aquestes dones van actuar com a enllaç generacional, com a hereves i transmissores, entre les que van protagonitzar  i van participar en les cultures polítiques igualitàries, republicanes i socialistes, dels anys trenta i les que van actuar ja a l’oposició en els anys finals del franquisme...Les paraules de Remedios Montero sintetitzen aquests elements identitaris en els quals el discurs legitimador de l’acció política al·ludeix a la rebel·lia individual i, alhora, a l’herència política i ideològica de la República...:

Davant tanta injustícia es podia deixar tot per por? Et feia més ràbia i et transmetia molt més valor per a seguir endavant. Calia seguir per a tornar a conquistar tots aquests drets que la República ens havia donat per una gran majoria en les urnes”
Ana Aguado
"Repressió Franquista i Identitats femenines."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

S’ha acabat la Fira del Llibre, visquen els llibres

Manola Roig i jo hem estat en la Fira d’enguany pel llibre Isabel vol ser escriptora, d’Edicions 96, i pel Contem històries de dones d’ací,de Vincle Editorial. Culpa de Dolors Pedrós i de Manolo Gil i Xavi Bellot.
Cansada he tornat de l’últim dia de Fira del Llibre; contenta per l’atenció de les persones que han comprat els nostres llibres; divertida per mil anècdotes; disgustada amb la pluja; reforçada per les bones experiències; farcideta de noves coneixences; sorpresa per algunes reaccions; marejada de vore tantíssima gent amunt i avall. Comboiada perquè Marta Pessarrodona s’emporta una Isabel a Barcelona, i ben contenta. Però sobretot molt agraïda amb l’atenció professional de qui cuida la Fira en totes les seus vessants: atenent tallers, muntant sales, fotografiant cada racó, procurant la nostra comoditat i obrint les paradetes de llibres...a totes no les conec, però Manolo Gil, Emili Piera, Glòria Mañas sí, i els ho direu. De part meua.
I, el que considere més important, he tornat …