Vés al contingut principal

Ja és primavera per a Papasseit i per al Corte Inglés



Primavera d’hivern - Primavera d’estiu
i tot és Primavera
i cada fulla verda, eternament

Creu Serrat que res no és mesquí, té raó? La primavera  del poeta ha arribat al Corte Inglés, però a la meua cartera s’ha instal·lat el desembre congelat. Els retalls, els decrets, els rebuts de les multinacionals elèctriques i telefòniques, de les assegurances, els impostos a l’Estat, per sufragar als enviats de déu en la terra i als seus fidels servidors que perdonen pederastes, o per copagar la privatització del negoci de la salut-malatia, i ajudar al finançament per dues o tres vies de l’ensenyament privat- privat, de què?, de vergonya?-, tot passa pel meu jornal de funcionària- retalls i més retalls, augments d’IRPF i congelació de jornal. Creu Serrat que cap hora és isarda, esquerpa, escabrosa, salvatge?
Ha tornat a passar, com sempre. Abans que el calendari marque la fi de l’hivern o que les falles cremen amb un ritual alliberador i enlluernador, la primavera ha tornat al Corte Inglés, un lloc privilegiat del planeta -un nou paradís- que és on primer arriba el temps d’esperança i felicitat que, sembla, que enguany només allí es quedarà. La temptació dels seus perfums i la calidesa dels pastels, la promesa dels complements...Enguany, però, per a mi i per a tantes i tants com jo, les papallones s’enlairaran no perquè perseguisquen un somni a l’abast de la targeta de crèdit, no! S’enlairaran perquè fugiran espantades en detectar la gelor intensa que desprén la meua cartera, que mana sobre els meus somnis i desitjos. El que les papallones temen és el desembre congelat sobre les seus fràgils ales.
Ni perfums, ni pastels, ni complements, i ai! tampoc fragàncies! Rajoy i sus muchachos han decidit que pague pels meus pecats, i no li ho han dit a les papallones de la botiga.

Què quins pecats? Fàcil. Estudiar una carrera que em van pagar mon pare i ma mare, aprovar unes oposicions amb el meu esforç, estimar el meu treball quasi cada dia, defensar els meus drets de dona, treballadora, usuària. Després endeutar-me amb el banc per comprar una casa, perquè de lloguer ací no n’hi havia, i fer-ho per a tota la vida, i esperar que l’interés del 17% inicial baixe al 4%; contractar una assegurança que cada any augmenta la prima, sense saber per què; consumir llum de forma moderada, però veure com les companyies que guanyen i guanyen pela, augment exponencialment la meua factura sense que jo hi col·labore; creure per un moment en l’estalvi d’un pla de pensions i veure com els diners estalviats se’ls menja el banc, sense que jo els toque. 
He pecat, ho diuen els amos de totes eixes grans companyies que s’emporten el que fabriquen al tercer món, perquè allí les persones són barates, i els guanys es multipliquen; he pecat, ho diu l’esglèsia des de l’inici dels temps, sóc Eva, i pague amb els meus impostos els seus edificis i els seus privilegis de gent que viu sense treballar; ho diu l’Estat, el meu amo, que em paga i ara m’acusa de treballar poc i cobrar massa, i m’acusa de les seues desgràcies i els seus deutes. He pecat, ho diu gent del meu veïnat que m’ha vist viure lliurement, mentre guardaven a les caixes fortes els diners negres que no pagaven impostos, i amb els seus xanxullos  feien falleres o festeres a totes les filles i els compraven moto i cotxe als xicons. Creu Serrat, que no és fosca l’aventura de la nit, però què podem esperar de rapsòdes i poetes que no saben d’economia global?
Sí, he pecat, sóc professora, sóc mestra, sóc dona, sóc funcionària. He sigut feliç, he pagat a hisenda, he votat a l’esquerra, crec en la democràcia, en el comportament ètic, en el bé comú i en la sinceritat. No sóc propietària, no crec en Déu, ni en l’estalvi i mai he obeït ni als amos ni als retors, ni a les monges. Creia, però, en la primavera del Corte Inglés. Enguany, amigues, s’ha acabat, les papallones s’han enlairat i no sé, si serà per sempre.


Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…