Vés al contingut principal

1 minut enllaçada per la llengua

Acabe de tornar a casa des de València, on he participat en l'acte literari que s'ha celebrat al Centre de Cultura Contemporànea Octubre i ens hem enllaçat   per la llengua. 

Les entitats organitzadores de l'acte s'han expressat així:


"Com deia Joan Fuster: “Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”. Explica la llegenda que Sant Jordi va matar el drac per salvar la princesa de les seues urpes. Tots tenim una princesa per salvar i de segur que molts dracs per vèncer. Però ja és l’hora que la princesa es menge el drac." 
Aquest 23 d’abril a l’Octubre-Centre de Cultura Contemporània de València, a les 19 hores, ens enllaçarem pel català i celebrarem la diada amb una festa en què seran presents Xavier Aliaga, Núria Cadenes, Joan Garí, Vicent Penya, Isabel Robles, Jaume Pérez Muntaner, Pere Bessó, Raquel Ricart, Aureli Silvestre, Francesc Mompó, Joaquina Barba, Esperança Camps, Manuel Molins, Lluís Miret, Rosa Roig, Josep Lluís Roig, Pepa Úbeda, Sico Fons, Salvador Company, Josep Guia, Josep Ballester, Carme Miquel, Joan Navarro, Lluís Roda, Jordi Sebastià, Manuel Rodríguez Castelló, Alfons Llorenç i aquesta que us escriu, entre molts altres. Com ens va ensenyar Fuster: “Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera”. I nosaltres llegirem, cadascú a la nostra manera, un minut de la nostra obra. A més, el president de l’Associació d’Editors, Jesús Figuerola, ho farà amb un fragment de Joan Fuster, commemorant els 50 anys de la publicació de Nosaltres els valencians."

Sé del cert que moltes i molts de vosaltres haurieu volgut vindre per enllaçar-vos  i escoltar el que tantes veus us volem dir, a la "nostra manera". Us deixe penjat el que he preparat per a l'acte, si aconseguiu que algú us el llegesca, sereu una, un més entre nosaltres.
















La brotxa

Ell va haver de fugir de pressa. Ni temps per emportar-se les sabatilles.
En tots els morros li les llançà. Au, de part de Mari. Agra del
seu destí. Agra de les excuses de l’home. Agra d’haver de respondre
mil preguntes imbècils cada dia. Mari, on estan els calçotets?
Mari i les galetes i el sucre? Mari, el fem l’he de baixar? I damunt
era un dia de molt de compromís, casa plena, amigues, amics, el
veïnat, la sogra, la família. Havia d’ensenyar la roba de la menuda,
que era fallera major infantil i atendre a unes i a altres, i el café i la
cervesa, i el missal i l’adreç de la iaia, que s’ha de vore bé. El Mari
que feia deu no el va poder suportar. Mari, on està la brotxa? Es
girà, juntà les mans i amb un gest crispat assenyalà una part del
seu cos peluda i partida, que ell no sempre li trobava, i amb un to
de veu alt i clar li respongué, per última vegada: “Ací tinc la teua
brotxa!”.
La donueta perdé la paciència i el marit. Guanyà tranquil.litat i
silenci. Ara a qui li pregunta com li diuen li contesta: el meu nom
és Josepa, Josepa Maria.



Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…